El disbarat de privatitzar el que és públic

Externalitzar unes oposicions sembla un contrasentit i, almenys dissabte, l’experiment no va funcionar. La Generalitat va encarregar per 1,4 milions d’euros l’organització d’unes proves d’accés a la funció pública a l’empresa Cegos. Es van presentar més de 13.000 aspirants (1.634 a Lleida) que no podien imaginar la caòtica jornada que els esperava.

Retards d’hores, esperes en ple carrer, aules en les quals no cabien els opositors, preguntes filtrades, exàmens sense vigilància.. La Generalitat s’ha vist obligada a demanar perdó i ahir mateix la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, es va reunir d’urgència amb els tres sindicats majoritaris de la taula de funció pública. L’Executiu denuncia que hi ha hagut “infraccions flagrants” del contracte, però més enllà de si això eximeix la Generalitat del pagament dels 1,4 milions d’euros, hi ha 13.000 persones en suspens.

Passar nervis quan es fa un examen d’aquestes característiques sembla lògic, però sotmetre a una tensió innecessària els opositors que, en alguns casos, encara no saben si hauran de tornar a examinar-se és intolerable. La Generalitat ha obert una bústia perquè els aspirants puguin donar a conèixer les seues queixes. Tot sembla indicar que hi haurà una allau d’impugnacions, perquè ni tan sols es va respectar el principi bàsic que regeix tota oposició, que és la igualtat de condicions dels examinats.

Una vintena d’aspirants a Agents Rurals de Lleida van firmar i van abandonar l’aula en senyal de protesta perquè sabien què els preguntarien. I és que els seus companys de Barcelona i Tarragona havien acabat la prova quan ells encara no l’havien començat. Tot un esperpent que ens porta a reafirmar-nos en la primera frase d’aquest escrit: externalitzar unes oposicions sembla un contrasentit.

De tota manera, les de la Generalitat de dissabte no són les úniques proves per accedir a una ocupació pública que ha organitzat una empresa privada. El 2021 RTVE també va externalitzar les primeres oposicions que es convocaven en una dècada per 1,8 milions d’euros malgrat les crítiques dels sindicats. Els resultats són per reflexionar.Subcampiones d’Europa!Estem d’acord amb el president del Vila-sana d’hoquei, Ramon Porta, que ahir va dir que “hem de felicitar-nos perquè un poble tan petit faci una cosa tan gran”.

Mai una derrota ha deixat tan bon sabor de boca. Arribar a la final de la Champions és una absoluta proesa. Encara que el Gijón acabés amb el somni de les del Pla d’Urgell en el partit d’ahir (6-1), el Vila-sana ha fet història.

Subcampiones d’Europa no és poc. I per arredonir la jornada, el Barça femení, campió de Lliga amb ple de victòries. Felicitats a totes.