Pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors

Els preus han començat a moderar el creixement, però l’escalada de la inflació, tant a Lleida com a Catalunya i el conjunt de l’Estat, segueix lluny de situar-se en els nivells desitjats pels organismes oficials. Per aquesta raó, les reivindicacions dels sindicats per a aquest 1 de Maig s’han centrat a exigir a les patronals que augmentin els salaris. Mentre el Banc Central Europeu (BCE) manté el seu objectiu d’inflació entorn del 2 per cent, en els últims dotze mesos s’ha situat en el 3,6 per cent a Lleida i el 3,3 per cent a l’Estat.

Aquestes pujades confirmen que fa tres anys que els salaris dels lleidatans perden poder adquisitiu. Els convenis firmats aquest any a la província preveuen revaloritzacions d’un 2,14 per cent de mitjana, són 1,46 punts per sota de la taxa oficial de la inflació. L’any passat, les pujades mitjanes de les nòmines van ser d’un 2,69 per cent, segons el balanç dels convenis firmats a la província per part del ministeri de Treball.

Tanmateix, els preus a Lleida es van disparar un 6,4 per cent, set dècimes més que la mitjana estatal. El 2021, els sous a la província amb prou feines van millorar un 2,16 per cent, mentre que el cost de la vida pujava un 7,3 per cent a les comarques lleidatanes i un 6,5 per cent a l’Estat, i així ens podríem anar remuntant fins al 2008, que és quan va començar la pèrdua de poder adquisitiu. A més a més, la província de Lleida és la que té la població més envellida de tot Catalunya i, alhora, la que compta amb les pensions contributives més baixes.

En concret, el 19,65% dels residents a la demarcació superen els 65 anys, deu dècimes per sobre de Tarragona, 36 més que a Barcelona i 90 sobre la mitjana de Girona, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Per tant, les reivindicacions sindicals i dels treballadors aquest Primer de Maig no podien ser altres que millores en les rendes de la gran majoria dels ciutadans, evitar el progressiu empobriment de la classe mitjana i fixar una renda mínima per sota de la qual es perden tots els drets garantits per la Constitució: començant per l’habitatge. I sobre i davant de tot la dignitat dels empleats i les seues famílies, moltes de les quals, encara que treballin, tenen veritables problemes per arribar a fi de mes.

És una obligació de la classe política anar fent passos perquè aquest objectiu es compleixi, perquè a més tenim la intel·ligència artificial al cantó, que comportarà una revolució semblant a la industrial.Batusses a l’esportUna nova batussa en un partit de juvenils de futbol de dissabte passat encén les alarmes per la reiteració d’incidents (l’espectacle del Madrid de bàsquet al capdavant). Cal imposar la tolerància zero contra la violència en l’esport.