Desigualtat social versus ajuts universals

Un informe que Save the Children va fer públic fa dos setmanes xifra en 378.500 els menors de 18 anys de Catalunya que estan en situació de pobresa, la qual cosa representa el 27,5% del total. També indica que un 19% dels nens són de famílies sense prou ingressos per poder mantenir l’habitatge a la temperatura adequada. Són dades que reflecteixen l’empobriment que moltes famílies han patit en els últims anys.

Deixant de banda els defensors del lliure mercat sense traves, segur que la gran majoria dels ciutadans que creuen que les administracions han d’exercir una funció social prioritzant l’ajuda a les persones que tenen menys ingressos estan d’acord que aquest col·lectiu de menors hauria de figurar entre els seus beneficiaris. Precisament, el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar dimarts concedir vals de 100 euros per a la compra de material escolar per a cadascun del mig milió de nens que cursen entre I5 i cinquè de primària, 25.232 dels quals de les comarques de Lleida. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va afirmar que es tracta d’una mesura per “garantir la igualtat d’oportunitats i l’equitat educativa”.

Ara bé, no estaria de més analitzar si la igualtat d’oportunitats es millora donant la mateixa ajuda per un concepte a un nen la família del qual té pocs ingressos, de menys de 10.000 euros a l’any, per posar només un exemple, que a un altre amb una família que compta amb un patrimoni milionari. Està clar que les administracions han de garantir serveis bàsics de qualitat per al conjunt de la població, independentment de la seua renda, però en un context de desigualtat cada vegada més rampant, en què la riquesa es concentra en menys mans i el nombre dels que tenen dificultats per arribar a final de mes va in crescendo, cal preguntar-se si tenen gaire sentit ajudes universals que comporten episodis com el viscut a la comunitat de Madrid, on el seu vicepresident, Enrique Ossorio, del PP, i la família de la líder de Més Madrid, Mónica García, també cobraven el bo social per a les famílies nombroses.

Llistes fantasma un altre cop

Diverses formacions, principalment socialistes, populars i Vox, han presentat de nou desenes de llistes fantasma en municipis de Lleida, integrades per militants o persones relacionades amb aquests partits que no tenen cap vincle –o en tot cas molt circumstancial– amb aquestes localitats. El principal benefici que obtenen és que un major nombre de candidatures comporta un sostre de despesa electoral més gran. Tanmateix, es tracta d’una pràctica que contribueix al descrèdit de la política entre la ciutadania.