Violació impune

La família de la nena d’onze anys que va ser violada en un centre comercial de Badalona (Barcelona) abandonarà la ciutat per les amenaces que rep. Marxaran entre aquesta setmana i la que ve, segons recull l’agència EFE. Tal com han confirmat fonts municipals, els serveis de l’ajuntament badaloní estan facilitant tots els tràmits perquè l’abandó es completi com més aviat millor i es faciliti el trasllat de la família a una altra ciutat.

La mare de la víctima ha deixat la feina per estar en els tràmits judicials i acompanyar la seua filla a rebre atenció psiquiàtrica. La violació grupal es va produir el mes de novembre passat i se’n van identificar sis autors, tres menors de 14 anys i, en aquest sentit, inimputables. Tots ells estan en llibertat, després que un jutjat de menors alliberés l’únic internat per la causa.

Es miri per on es miri i amb totes les cauteles que els menors mereixen, és una autèntica barbaritat com a societat que permetem que sigui precisament la víctima la que hagi de marxar del municipi en el qual viu per la pressió que reben de les famílies i clans dels agressors. Des del ministeri, la Generalitat, l’ajuntament i la judicatura han de prendre aquest cas com a exemple que hem de tornar a legislar sobre els menors i les seues imputacions i, sobretot, tenen l’obligació d’utilitzar tots els recursos que la llei permet perquè els agressors vegin alterada la seua quotidianitat per aquesta violació i que la víctima rebi tot el suport polític, judicial i social que mereix.

L’emergència de l’aigua

Continua sense ploure prou per alleujar la sequera a la conca del Segre i la Pallaresa i la Ribagorçana ja se situen també en una delicada situació. El cereal de secà està perdut i el de regadiu patirà incalculables pèrdues, així com els arbres fruiters, dels quals no només es veu perillar l’actual collita, sinó la seua supervivència si segueix l’actual situació.

Els pagesos i ramaders demanen ajudes directes i urgents i clamen perquè les administracions es posin d’acord per iniciar la modernització i estalvi de l’aigua. El que s’ha fet malament ja ho sabem, perquè, malgrat l’avís de la sequera de l’any 2008, no s’han dut a terme les obres ni infraestructures necessàries per no haver de resar si venia un altre període d’escassetat hídrica. L’ACA es queixa de falta de recursos durant molts anys, la CHE reconeix que no esperava que l’emergència arribés tan lluny i la Generalitat s’escuda que les decisions a la conca de l’Ebre les pren Madrid.

Tots tenen part de raó i tots oculten els pecats propis, però això ara ja és igual i han de treballar junts per evitar un mal irreparable.