El despropòsit de les oposicions

La consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, va anunciar ahir que el Govern demanarà “com a mínim 1 milió d’euros” d’indemnització a l’empresa Cegos per incidències que considera greus i molt greus a l’organitzar les oposicions de dissabte passat, dirigides a reduir la temporalitat en l’administració catalana. “Entenem que s’intenti defensar dels atacs, però el que va passar és injustificable”, va dir ahir sobre l’empresa durant una compareixença a petició pròpia a la Comissió d’Assumptes Institucionals (CAI) del Parlament. I és que Cegos va emetre dijous un comunicat en el qual adduïa “incompliments” de l’administració catalana sobre els quals li havia advertit i que “no van ser reparats”.

Excusa de mal pagador al marge, tant per part de l’empresa com de la Generalitat, és preocupant la falta de mecanismes de control que exerceixen les administracions públiques sobre les privatitzacions de serveis. El Govern de Catalunya té una àmplia experiència en realització d’oposicions i exàmens de tota índole i seria bo saber qui i per què va decidir deixar en mans de tercers una tasca tan important i que afectarà la vida de moltes persones (només a Lleida més de 1.600). Ahir ja s’atansaven a 3.000 les queixes d’afectats i tots els opositors hauran de tornar a examinar-se a començaments de juliol.

Un despropòsit organitzatiu, es miri per on es miri.La cançó de l’enfadósLes fallades, avaries, retards i precarietat del servei ferroviari de les línies convencionals de Lleida en mans d’Adif i Renfe, tant la de la costa com la de Manresa, són un mal endèmic que, en lloc de millorar, s’estanca cada dia per una incidència o una altra. Ara, després de cremar-se el control de senyals automàtics a Gavà, l’afectació de la línia R2 s’estén a tots els trens de la costa, incloses l’R-13 i l’R-14 que circulen per Lleida. Els alcaldes de les Borges Blanques, Juneda, Puigverd, la Floresta i Vinaixa asseguren que fa molts anys que demanen més freqüències de trens i millores en horaris i que aquests retards actuals, que van ser el primer dia de gairebé una hora i mitja i ahir d’uns 37 minuts, no venen més que a confirmar la deixadesa d’aquesta infraestructura.

Així, mentre les administracions s’omplen la boca del transport públic com a alternativa a la contaminació i a l’elevat trànsit en carreteres i ciutats, els fonaments d’aquest canvi cultural encara no s’han consolidat, almenys pel que fa a les comarques de Lleida, on un ciutadà tarda més a anar de les Borges, Tàrrega o Mollerussa a Barcelona per les línies convencionals que en AVE a Madrid.