Vint tipus de famílies

El concepte de família no queda limitat a les famílies d’origen matrimonial, assenyala el text de la llei impulsada i aprovada per l’actual Govern espanyol. Així, la llei que s’ha dissenyat com a resposta a la realitat del nostre país i que pretén assegurar la igualtat de drets destaca vint tipus de famílies: famílies biparentals, monomarentals o monoparentals, joves (menors de 29 anys), LGTBI homomarentals o homoparentals, famílies amb més necessitats de suport a la criança (actuals famílies nombroses), famílies en què hi hagi una sola persona progenitora, famílies en les quals existeixin persones amb discapacitat i/o en situació de dependència, famílies múltiples (en les quals hi ha naixements, adopcions o acolliments múltiples), famílies en què es produeixin adopcions o acolliments o famílies reconstituïdes (amb fills d’anteriors relacions). També residents al medi rural, immigrants, transnacionals, interculturals, a l’exterior, retornats, en situació de vulnerabilitat, persones soles, persones unides en matrimoni, o parelles de fet inscrites.

I com en tantes lleis que persegueixen emparar els drets individuals, ningú obliga a res i les famílies tradicionals de pare-mare i fills gaudeixen de la mateixa protecció que qualsevol d’aquestes noves tipologies que només venen a donar forma legal a una realitat que hi ha al carrer i a les cases, moltes de les quals han existit sempre, però ara tenen la visibilitat i normalitat que mereixen.Sous a l’alçaEls sindicats UGT i CCOO i la patronal CEOE-Cepyme han aconseguit un preacord que serveix de recomanació salarial en la negociació col·lectiva i que passa per pujades de sous del 4 per cent el 2023 i del 3 per cent per al 2024 i el 2025. Es tanca així una pugna que ha durat mesos i que en els darrers dies s’havia agreujat amb declaracions dels ministres socialistes i de Podem, amb motiu del Primer de Maig, que van demanar als empresaris adaptar sous a la inflació i repartir beneficis o iniciarien mobilitzacions en els carrers. A Lleida, aquest increment dels sous pot comportar fins 436 milions d’euros en els propers tres anys, cosa que sens dubte pot beneficiar l’economia de les nostres comarques, delmada l’any passat pel descens de la renda agrària a causa de les gelades i que de nou tornarà a caure aquest 2023 per la sequera.

Disminuir les desigualtats socials és una obligació dels governs i evitar que l’1 per cent de la població acapari la riquesa, mentre la vulnerabilitat de la majoria de llars creix, també. Un objectiu de més igualtat i menys desequilibris que beneficia el conjunt de la societat.