L'habitatge al centre del debat polític

La Generalitat va aprovar ahir iniciar el procés d’expropiació de pisos buits propietat de grans tenidors en 14 municipis declarats com a àrea de forta demanda d’habitatge per destinar-los a lloguer social. Es tracta de domicilis que portin desocupats almenys dos anys, pertanyin a propietaris que comptin amb més de quinze habitatges i que figurin al Registre d’Habitatges Buits, en el qual hi ha comptabilitzats 31.918 en el dia d’avui a tot Catalunya. En una primera fase, s’actuarà a Cornellà de Llobregat, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Vic, Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Figueres, Lloret de Mar, Salt, Girona, Reus, Roda de Berà, Tarragona i Valls, on s’han identificat 189 habitatges buits.

D’aquests, el Govern preveu poder comprar-ne entre 50 i 70, segons el preu d’expropiació, amb una “guardiola inicial” de cinc milions d’euros. Els propers dies s’enviaran els primers requeriments perquè els propietaris dels habitatges acreditin que legalment hi resideixen persones i, si no ho fan en el termini d’un mes, es declararà l’incompliment de la funció social del pis i s’iniciarà el procediment d’expropiació. El Govern va contactar amb 45 ajuntaments de tot Catalunya en els quals hi ha una “demanda forta i acreditada” amb famílies en llista d’espera de la Taula d’Emergència.

De tots ells, 14 van sol·licitar participar en la iniciativa. Segons fonts properes al procés, cap municipi de la plana de Lleida ni el Pirineu, així com de les Terres de l’Ebre, podien optar a participar en aquesta primera fase de la iniciativa al no comptar amb zones d’alta demanda residencial acreditada, però sí que podrien entrar en una segona fase, sobre tot Lleida ciutat. La previsió és que d’aquí a uns sis o set mesos, és a dir de cara a l’any que ve, els pisos expropiats puguin passar en mans de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i posar-se a disposició de les persones vulnerables que els necessiten.

El lloguer, per la seua banda, el gestionarà l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Evidentment, és un pas petit, igual que la llei que incorpora la possibilitat que els ajuntaments puguin instar als desnonaments d’okupes conflictius no vulnerables, però almenys posa sobre la taula un problema que fa temps que és evident i del qual tothom parla però poc es fa al respecte: falta habitatge, tant social per a persones sense recursos, com de noves promocions a preus assequibles per a joves i classe mitjana. Els lloguers estan pels núvols, les hipoteques pugen i els promotors diuen que no poden construir pels elevats costos, mentre hi ha milers de places buides en mans de la Sareb o a mig construir.

Ningú diu que sigui un problema fàcil de resoldre, però el que sí que està clar és que ha de ser un tema prioritari per a tots els governs i que des dels ajuntaments fins a la Generalitat i Estat han d’abordar-ho ja.