La ramaderia també pateix amb la sequera

L’activitat agropecuària no és només un aliment de vida per a milers de famílies lleidatanes, és també tradició, vida als pobles, conservació d’ecosistemes, de paisatges, prevenció dels temuts incendis forestals, fre de la desertització i del perill d’abandó del món rural. Per això, quan ens enfrontem a un període de sequera com l’actual, hem de mirar més enllà de la pèrdua concreta de les collites, com si d’una gelada més es tractés. L’agricultura és i ha estat la base del progrés de les comarques del pla de Lleida arran de la construcció dels canals de regadiu i el seu valor és incalculable i no es pot estimar només amb el PIB.

Fa molts dies que incidim en les pèrdues dels agricultors, però no podem oblidar els ramaders ja que, a dia d’avui, el valor afegit brut a l’any que generen és fins i tot més alt que l’agrícola. Lleida és una potència ramadera i en depenen moltes indústries càrnies que s’han anat desenvolupant al seu voltant i, a més, proveeix la resta de Catalunya. Les granges tenen també un greu problema amb l’escassetat hídrica i els ajuts directes i indirectes són vitals perquè aquesta crisi a què ens ha abocat la falta de pluges no comporti la ruïna de les petites i mitjanes explotacions.

Per no parlar del Pirineu, la sostenibilitat del qual, de present i de futur, depèn en bona part de la recuperació del sector primari i la creació de petites o grans empreses derivades d’aquesta activitat. I si l’aigua no arriba, a banda de tot el sector agroalimentari de Lleida, tots els ciutadans ens veurem perjudicats perquè els preus, ja molt alts, podrien posar-se pels núvols. Tots, doncs, ens juguem molt davant de la falta d’aigua i acabi com acabi aquesta campanya no ens cansarem de repetir que és necessari que les administracions dissenyin uns plans de modernització i estalvi hídric perquè la nova cultura comenci a aplicar-se sense que per això perdem el gran valor afegit que l’agricultura i la ramaderia aporten a les nostres vides i economia.Tsunami DemocràticFiscalia ha obert la porta a considerar Tsunami Democràtic com a desordres públics i no terrorisme, cosa que seria sens dubte una bona notícia perquè a ningú amb dos dits de front i sentit comú se li ocorreria comparar la protesta a l’aeroport amb qualsevol dels atemptats als quals per desgràcia ens tenia acostumats ETA abans de posar-hi fi.

La relació entre Catalunya i Espanya ha de normalitzar-se i trobar les vies de diàleg que puguin complir amb les aspiracions d’autogovern d’una majoria de catalans, expressada a les urnes des de fa anys.