Ponent es reivindica a Barcelona

Les pluges d’aquests dies, encara tímides i que no comporten una millora substancial dels embassaments, i les previsions meteorològiques fan allotjar esperances que es pugui salvar part de la producció agrícola, malgrat que de moment ja s’ha perdut tot el cereal d’hivern de secà, i els arbres comencen a donar senyals d’alarma. La ramaderia, en crisi en molts sectors com el lacti, no pot permetre’s més pèrdues, com no suportarien gaires fruticultores una nova campanya en blanc com la de l’any passat per les gelades i la pedra. A més, si el drama de la sequera que ens amenaça no se soluciona, els principals perjudicats no seran els grans productors, que també patiran però tenen múscul per aguantar, seran les petites i mitjanes explotacions, que ja porten molts anys reivindicant un suport més gran a l’activitat agropecuària que ha comportat el progrés de la plana de Lleida des de fa dècades.

Aquest és el sentit de la marxa d’avui fins a Barcelona: visibilitzar l’ampli abast que tindria per a Lleida i Catalunya sencera un any en blanc a les arques de la renda agrària. Lleida té 162.873 hectàrees en regadiu, el 59% de tot Catalunya. Com ja va publicar SEGRE, Agroseguro està peritant les 60.000 hectàrees de cereals de secà, amb unes indemnitzacions que ascendiran a 25 milions d’euros, segons les primeres estimacions.

Però són molts els cultius que no tenen el paraigua de l’assegurança per falta d’aigua. Estem parlant que Lleida compta amb més de 64% de la superfície catalana del cultiu de blat, ordi i panís, la producció dels quals l’any passat va suposar el 67% de Catalunya. En el cas dels farratges, la vall de l’Ebre és líder en producció, amb Lleida i Osca al capdavant.

A la província representa 25.800 hectàrees (60% de Catalunya), amb 1,386 milions de tones (76,32%). Parlem d’un cultiu que necessita aigua i que té en l’exportació un dels seus grans fonaments. Ara, amb l’escassetat, els preus se situen en nivells mínims històrics i ofeguen l’economia dels ramaders que no tenen pastures per als animals i han de complementar-ne l’alimentació.

Si per alguna cosa és coneguda Lleida, tant al mercat interior com a Europa, és per la fruita dolça. Les 6.420 hectàrees de pomeres i 9.318 de pereres representen prop del 70 i del 97% de la superfície catalana. Si parlem de préssec, supera el 88% i en nectarina el 94%, amb 8.676 i 8.423 hectàrees, respectivament.

Són només alguns exemples, als quals es pot sumar el 57% de la superfície d’ametllers. El sofriment dels arbres dispara el temor dels pagesos a veure arruïnades les produccions. Però els efectes de la pèrdua es multipliquen quan es tenen en compte la repercussió en cadena en empreses i un ampli ventall d’activitats.

Per tot plegat, i molt més, el sector ha de rebre més ajuts i suport.