El valor del sector primari

La manifestació del sector agrari de Lleida a Barcelona va comptar amb centenars d’agricultors afectats pel tancament del Canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues, un mes després que s’implementés a causa de la sequera. Els mobilitzats van ser rebuts pel president del Govern, Pere Aragonès, i per la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, a qui van traslladar les greus conseqüències de limitar el reg de les collites. Els manifestants van exigir ajuts immediats i una millor gestió de l’aigua a les administracions davant de la crisi per la sequera.

El portaveu de la nova plataforma, Jaume Perera, va reiterar que el sector està davant d’una “mort anunciada” si no s’actua ràpidament. “Cal una solució de país”, va dir, remarcant que la falta d’aigua “no és només un problema del sector agrícola”, sinó que implica també els ciutadans o les indústries. Perera va recordar que Catalunya és autosuficient alimentàriament, però que si s’arriba al pitjor dels escenaris de la sequera i desapareix bona part del sector agrícola, això es perdrà.

“Dependrem dels aliments que vinguin de fora, les multinacionals arribaran i adquiriran les nostres finques, plantaran el que voldran i marcaran els preus que els doni la gana, i ho notareu al súper, quan vulgueu una barra de pa o un quilo de fruita”, va avisar. Ja dèiem ahir que la importància de les produccions agràries, ramaderes i agroindustrials de les comarques de Ponent i el Pirineu és bàsica per mantenir, sobretot, les petites i mitjanes explotacions agràries que han vertebrat i portat progrés a les nostres comarques, però que fa temps que veuen un retrocés evident en la renda agrària. Una situació que l’escassetat hídrica pot agreujar i ferir mortalment el sector primari lleidatà.

Les administracions, totes, des de les locals fins a les de l’Estat, han d’entendre que aquest no és un assumpte només de pagesos i ramaders, és un problema de país que va molt més enllà de les produccions d’aquest any. Faran bé tots aquests representants públics a prendre’s seriosament aquesta crisi i dotar la ruralitat dels instruments que necessita per subsistir. Perquè les pèrdues, si finalment no arriben pluges abundants que puguin recuperar els embassaments, es traslladaran al consumidor i a tots els sectors que directament o indirectament tenen sinergies amb el camp.

Els bistecs, com molt bé va dir Jaume Perera, també necessiten aigua. Esperem que n’hagin pres nota i que, a part de bones paraules, arribin els fets. Val a destacar en la protesta d’ahir la unió de tots els sectors implicats, des de canals i sindicats fins a agrupacions de productors i diferents sensibilitats polítiques.

En massa ocasions les rivalitats de partits o protagonisme sindical devaluen reivindicacions necessàries i que competeixen a tota la societat, com aquesta que vivim en aquest moment.