Alerta per la recessió d'Alemanya

L’economia d’Alemanya va entrar en recessió el primer trimestre del 2023, segons va confirmar ahir l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis), que ha revisat a la baixa la dada del PIB dels tres primers mesos de l’any, fins al 0,3%, en comptes de l’estancament estimat inicialment, cosa que representa encadenar dos trimestres consecutius de caigudes de l’activitat, després del 0,5% del quart trimestre del 2022. Ruth Brand, presidenta de l’organisme, ha confirmat que, “després que el creixement del PIB entrés en territori negatiu a finals del 2022, l’economia alemanya ara ha registrat dos trimestres negatius consecutius”. D’aquesta manera, aquest país ha registrat el pitjor comportament entre les grans economies de l’eurozona, ja que Espanya i Itàlia van créixer un 0,5 i França la va fer un 0,2%, mentre que la mitjana de la zona euro va ser del 0,1%.

Destatis destaca el llast que per a l’economia alemanya han comportat les fortes pujades de preus, que es va reflectir especialment en la despesa en consum final de les llars, que va disminuir un 1,2% en el primer trimestre del 2023. L’alarma que aquesta xifra comporta ve compensada pel múscul laboral germànic. Així, el primer trimestre de l’any hi havia 45,6 milions de persones ocupades a Alemanya, la qual cosa implica un augment de 446.000 treballadors respecte a l’any anterior.

De mitjana, el nombre d’hores treballades per ocupat va ser similar al del primer trimestre del 2022, mentre que el volum de treball de l’economia en general va augmentar un 0,9% en el mateix període. Malgrat aquesta última dada positiva, no és una bona notícia per a Europa que la seua principal economia entri en recessió, per la qual cosa la diplomàcia política s’hauria d’esforçar a posar fi a la guerra a Ucraïna, un conflicte estratègic mundial que perjudica els ciutadans europeus i que, acabi com acabi, serà una gran derrota de les democràcies i els seus instruments en ple segle XXI, i el nombre de morts del qual, a banda d’imputar-se als deliris imperialistes i dictatorials de Putin, pesaran també sobre nosaltres.

Justícia als jutjats

Tothom té les seues raons en les vagues que han suspès gairebé mil judicis aquest any als jutjats de Lleida. Els funcionaris demanen cobrar més i l’administració arriba fins on pot arribar. El que no sembla raonable és que només un 7% dels treballadors, els que ja cobraven més (jutges, fiscals i secretaris), hagin aconseguit més diners i els que no, un 93%, siguin els que no vegin ateses les seues demandes. La justícia ha de ser justa, per començar, a casa seua, i això comporta respectar el feble. I el més feble, per cert, és el ciutadà perjudicat per les aturades des de fa ja molts dies.