Eleccions generals al juliol

Encara estàvem fent recompte dels partits judicials de Lleida, els resultats d’ajuntaments i possibles pactes, consells comarcals i Diputació, quan el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, després dels resultats dramàtics per al PSOE tant en municipals com en autonòmiques, va donar un cop de timó dràstic i va decidir avançar les eleccions generals al 23 de juliol davant del risc d’un desgast més llarg del seu executiu en els propers mesos, amb una dreta envalentida després del seu rotund èxit electoral i amb Vox present en molts consistoris, també de Catalunya. “He pres aquesta decisió en vista dels resultats de les eleccions autonòmiques i municipals. Molts presidents i alcaldes socialistes amb gestions impecables es veuran desplaçats, fins i tot malgrat veure augmentat el seu suport.

Aquestes institucions passaran a ser governades pel PP i Vox. El sentit del vot trasllada un missatge que va més enllà. Assumeixo en primera persona els resultats i crec necessari donar una resposta i sotmetre el nostre mandat a la voluntat popular.

El Govern ja ha tirat endavant les grans reformes compromeses. El nostre país es disposa a exercir una responsabilitat molt important com és la presidència de torn del Consell de la UE. Tot això aconsella una clarificació dels espanyols sobre les forces polítiques que han de liderar aquesta fase i les polítiques a aplicar.

Només hi ha un mètode infal·lible, que és la democràcia. El millor és que els espanyols prenguin la paraula per definir sense demora el rumb polític del país”, va dir Sánchez durant una breu compareixença a les escalinates de la Moncloa amb gest molt seriós. El Consell de Ministres de la tarda va donar forma jurídica a la decisió.

Sens dubte és una aposta arriscada però valenta. Primer, perquè assumeix la derrota i no li posa draps calents i, segon, perquè planteja un envit clar als espanyols. O la dreta i ultradreta o ell.

Un plebiscit en tota regla. La seua decisió, a més a més, complica molt la governabilitat de Catalunya, única comunitat autònoma en la qual el PSC-PSOE obté la victòria en sufragis, encara que tot apunta que no n’hi haurà prou per aconseguir la capital catalana, on ERC, després del seu descens important de vots (300.000 en les quatre circumscripcions), tindrà complicat pactes amb socialistes i comuns, perquè està clar que l’electorat independentista es va quedar en bona part a casa, castigant les baralles contínues entre ERC i Junts. El gest del líder del PSOE obliga també el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a no demorar gaire la convocatòria d’eleccions a Catalunya, on està clar que la seua destinació immediata és en mans del PSC.

S’acosten, doncs, mesos importants per aclarir el panorama polític, tant a l’Estat com d’aquí a pocs mesos a la Generalitat de Catalunya.