La política catalana, pendent del 23-J

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va comparèixer ahir davant dels mitjans de comunicació per reaccionar als resultats electorals dels comicis municipals i sobre la convocatòria de generals el 23 de juliol vinent. El líder d’ERC del Govern va afirmar que el moment que viu Catalunya és difícil i per això ha assegurat que provarà de refer els ponts entre els partits independentistes i formar de cara a les següents eleccions “un front democràtic per defensar Catalunya”, en què també caben els sobiranistes d’En Comú Podem i no únicament partidaris de la independència, va dir. “El Govern de la dreta i extrema dreta que vindrà és un atac frontal contra els consensos bàsics i les institucions catalanes.

Cal defensar Catalunya, les escoles i la sanitat, els drets civils i polítics de la ciutadania, la igualtat de totes les persones, el benestar i l’economia, i les institucions i el dret a escollir el nostre futur. Tots aquests elements estan ara amenaçats”, va assegurar. Davant d’aquest escenari, Aragonès considera que les formacions independentistes i sobiranistes tenen tres urgències: la primera, generar noves majories per donar suport al Govern i triar una nova presidència del Parlament; la segona, entendre’s en la confecció dels nous ajuntaments i, en tercer lloc, preparar una resposta electoral per al pròxim 23-J.

En aquest sentit, Aragonès no es va pronunciar sobre l’opció de la llista conjunta independentista que en les últimes hores havia proposat Junts. “Que jo em pronunciï ara per una opció seria un error”, va dir el president, sense tancar la porta a res. “Ajudaré a trobar aquests espais de diàleg per tornar a generar confiances”, va prometre, i va receptar “unitat, generositat i fermesa”.

Si la política espanyola viu moments complicats, tant pel daltabaix del PSOE com el de Podem i la seua nova marca, la de Yolanda Díaz, que tampoc sembla entusiasmar l’electorat espanyol, a Catalunya si fa no fa. Aquí l’amenaça del Partit Popular i de l’extrema dreta és molt menor, però l’entesa entre Junts i Esquerra sembla més que difícil. D’una banda, l’electorat ha castigat amb l’abstenció les guerres internes i externes d’aquestes dos formacions (han perdut més de 340.000 vots, la majoria d’ERC) i la falta d’empatia entre els seus líders màxims, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, alimenta poques esperances de refer les relacions, almenys a la Generalitat.

I tampoc sembla factible una estratègia comuna a Madrid. De tota manera, tant Esquerra com Junts esperaran que passin les eleccions generals per definir les estratègies de futur. Perquè si bé els dos prefereixen un govern de centreesquerra amb el PSOE al capdavant, els fulls de ruta, tempos i contraprestacions d’aquest suport a Sánchez no són per ara unificables ni assimilables.