EDITORIAL
L'hora dels pactes pel bé comú
A l’espera que divendres s’oficialitzin tots els resultats de les eleccions municipals de diumenge passat, arriba el moment dels pactes i del diàleg a tots aquells ajuntaments en els quals cap formació ha aconseguit l’hegemonia, que en aquesta ocasió han estat molts. Davant d’aquesta evidència, la llei és molt clara: si ningú aconsegueix majoria absoluta en primera volta (el dia que es constitueixen els ajuntaments el proper 17 de juny), a la segona volta serà alcalde o alcaldessa el candidat o candidata de la llista més votada. Una normativa que prioritza, com no podia ser de cap altra manera, la voluntat majoritària dels veïns, dipositada a les urnes el dia 28.
Una vegada recordat això, és evident que cada partit o formació pot buscar aliances per obtenir el govern, encara que hi hauria d’haver línies roges que seria convenient respectar. La primera és numèrica i posarem l’exemple de Lleida ciutat, on ningú no entendria que, encara que Fèlix Larrosa s’hagi quedat lluny de la majoria absoluta, que a la Paeria és 14 al tenir 27 regidors, amb els seus 9 representants no n’hi hagués prou per ser el pròxim alcalde de la ciutat, ja que Esquerra, Junts i Partit Popular només en van obtenir 5 cada un. La segona és ètica, perquè tampoc no seria respectar la voluntat popular que el PSC formés govern amb el Partit Popular, assegurant-se d’aquesta manera la majoria absoluta, perquè les diferències ideològiques entre els dos partits són tantes que seria molt complicat construir la comunitat progressista i socialment igualitària que hi ha al programa socialista.
I el que val per a la capital del Segrià és aplicable a la capital catalana i al poble més petit de Lleida, perquè, si bé és cert que en els municipis amb pocs habitants es vota les persones més que les sigles, també ho és que cada marca té unes prioritats socials i econòmiques diferents que són molt difícils d’unir, per molt bona voluntat que posin els seus integrants. El bé comú és sagrat, o hauria de ser-ho, per als polítics del Congrés i del Parlament de Catalunya, però la política local no està exempta d’ideari.
Plou, hora de parlar d’aigua
Ja hem dit en diverses ocasions que cal establir les bases de la nova cultura de l’aigua quan els pantans són plens i no quan la set pressiona i amenaça els cultius per falta de regadiu. Les últimes precipitacions han alleujat una mica la sequera pertinaç que patim i, encara que no se salvarà la collita de cereals d’hivern i moltes produccions de tot tipus patiran la falta de pluges i cal articular i concretar les ajudes promeses, és necessari continuar tenint com a prioritat absoluta la modernització i digitalització dels regadius i evitar el desaprofitament d’aigua.