L’Aplec, molt més que una festa

És evident que quan els mitjans de tot Catalunya i de l’Estat fan referència a l’Aplec del Caragol, solen resumir l’esdeveniment en les tones de caragols consumits, els litres de cervesa beguts, el nombre de penyes o els milers d’assistents que, any rere any, omplen els espais de cada colla o zones comunes. Diaris, ràdios i televisions expliquen com aquesta festa va nàixer gràcies a un grup d’amics que van muntar carpes i taules a l’antic xoperal del riu Segre fa quatre dècades i com, a poc a poc, s’hi van anar sumant lleidatans de tota índole i condició fins a arribar als números estratosfèrics de l’actualitat ja als Camps Elisis. I tot això és rigorosament cert i merescut l’homenatge que any rere anys es fa a l’impulsor de la trobada, Manolo Calpe.

Però aquest resum fàcilment ens el faria avui dia el ChatGPT d’intel·ligència artificial i no serien necessaris ni periodistes ni locutors o presentadors per recapitular les mil i una anècdotes i components que configuren l’Aplec del Caragol i els seus actes culturals, recreatius o socials paral·lels i complementaris, però sense cap mena de dubte, ni la IA ni ningú que no hagi viscut en primera persona aquesta trobada gastronòmica no podria posar mai les paraules justes al que és un sentiment de comunitat, de pertinença, de tradició i comunió genuí de Lleida i dels seus habitants. L’Aplec no només reuneix gent, la uneix sense cap distinció social, econòmica, ideològica o cultural. Durant tres dies, els veïns de Lleida s’obliden de la seua idiosincràsia i circumstàncies quotidianes de la resta de l’any per conviure en una festa que sembla ancestral encara que amb prou feines tingui 43 anys de vida.

Totes les festes populars, concerts musicals, fires, manifestacions, esdeveniments esportius, etc. tenen aquest component d’unió, però en tots hi ha un protagonista extern, sigui un equip, un grup musical o una verge o sant. A l’Aplec, el nexe és la mateixa gent i, per descomptat, els caragols, que són presents en la gran majoria de cases sempre que hi ha alguna cosa per celebrar a Ponent.

I quina festivitat millor després dels anys de la pandèmia, la crisi de la sequera, la guerra d’Ucraïna, la inflació o la política i les dos eleccions que encadenarem, que la de reunir-nos tres dies sense una altra finalitat que ser feliços.Bones xifres de l’aturLes comarques de Lleida han liderat el mes de maig el descens de l’atur (-3,53 per cent) a Catalunya i la creació d’ocupació en termes d’afiliats a la Seguretat Social (3,37 per cent). L’atur a la demarcació de Lleida s’ha reduït per quart mes consecutiu, amb una caiguda de 619 persones. Bones notícies, sens dubte, per a l’economia i el benestar dels lleidatans.