L’economia catalana creix

L’economia catalana va créixer un 2,9% interanual en el primer trimestre de l’any, segons les estimacions de l’Institut d’Estadística (Idescat). El creixement és nou dècimes inferior a l’experimentat pel conjunt de l’economia espanyola (3,8%), però un punt i nou dècimes superior a la mitjana de la UE. L’estrebada de l’economia catalana s’explica principalment per la bona evolució del comerç exterior, ja que les exportacions totals a l’estranger van créixer un 15,5% interanual, per un 8,7% de les importacions.

Quant a la demanda interna, va augmentar un 0,8%, abonada pel consum de les llars, que va repuntar un 1,4%, mentre que la taxa de variació del consum de les administracions va romandre estable i la de la formació bruta del capital va augmentar un lleu 0,2%. En comparació amb el trimestre anterior, l’economia catalana va créixer un 1,1%, sis dècimes per sobre de la mitjana espanyola, que va registrar un avenç del 0,5%, i un punt més que la taxa intertrimestral mitjana de la UE, que va ser del 0,1%. Aquestes bones xifres coincideixen amb les sensacions de l’empresariat en la Trobada al Pirineu a la Seu, on precisament el potencial i la innovació han estat àmpliament esmentats per tots els ponents.

Quant a la situació concreta de Lleida i el Pirineu, la majoria d’experts coincideixen en les oportunitats que ofereix Ponent, a mig camí entre Barcelona, Tarragona i Saragossa i amb línia directa de sortida a França, però el seu dèficit d’infraestructures és un taló d’Aquil·les que cal solucionar. No és acceptable la situació de les línies fèrries convencionals, que per la seua mala gestió i funcionament impedeixen sinergies de persones i mercaderies amb garanties. Com tampoc és acceptable la poca inversió a l’Eix Pirinenc, promesa des que Josep Borrell era ministre d’Obres Públiques (1991-1996), o la situació lamentable del tram final de l’N-230 a l’Alta Ribagorça i Aran.

El ministre català Miquel Iceta va centrar el seu missatge en el 23-J, afirmant que per assegurar el creixement actual cal evitar la victòria de la dreta i l’extrema dreta.En la justa mesuraÉs evident que portem anys de sequera hídrica i que la situació ha estat extremament greu per als cereals de primavera, la collita dels quals s’ha perdut. És cert també, i ho hem repetit fins a la sacietat, que cal optimitzar, modernitzar i digitalitzar l’aigua fins a l’última gota, però les últimes pluges han alleujat molt la situació i encara que no n’hi hagi prou per assegurar tots els cultius fins al setembre, sí que hauria de ser suficient per a les produccions d’estiu. Ni la relaxació del gener i el febrer ni l’alarmisme d’ara estan en la justa mesura.