Vox ja mana a València... i manarà més

El Partit Popular i Vox van arribar ahir a un preacord per formar un govern de coalició al País Valencià, després d’una reunió que va durar tres hores i en la qual els dos partits van acordar la posada en marxa d’aquest executiu sobre cinc eixos: la llibertat per elegir en tots els àmbits, educatiu i de la vida privada, el desenvolupament econòmic, la potenciació de la sanitat i els serveis socials, la protecció de les senyes d’identitat valencianes i el suport a les famílies com a “nucli fonamental de la societat”. D’aquesta manera, es confirma el canvi de rumb polític de la comunitat i s’oficialitza el final de l’anomenat pacte del Botànic rubricat el 2015 entre el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i Coalició Compromís, amb el suport de Podem. Però previ a aquest pacte, Vox ha hagut de claudicar amb la “línia roja” que havia marcat el Partit Popular, cedint el cap del seu candidat, Carlos Flores, que va ser condemnat fa anys per violència masclista.

Així, deixarà la seua acta a les Corts Valencianes, però, a canvi, ha estat premiat perquè serà el número 1 de la llista per València per a les pròximes generals, amb la qual cosa segur que tindrà un càrrec.Aquest pacte del Partit Popular amb la ultradreta és el de més calat que ha fructificat, de moment, a partir dels resultats de les eleccions municipals i algunes autonòmiques celebrades el passat 28 de maig. Però segur que n’arribaran més i sense haver d’esperar gaire temps. Aragó pot seguir el mateix camí, igual com les Balears, Múrcia o Extremadura, per posar alguns exemples.

Pel que fa a ciutats, la suma de la dreta també pot manar en capitals com Toledo, Burgos o Valladolid. I és que la formació de Santiago Abascal està pressionant per segellar acords en la voluminosa xifra de 135 municipis espanyols en els quals els seus vots són necessaris per evitar governs d’esquerres. Així les coses, està clar que serem testimonis de canvis de rumb de 180 graus i tot això a l’espera de les eleccions generals de juliol, que, segons la majoria d’enquestes, certificaran aquest vertiginós gir cap a la dreta si els electors no hi posen remei, i tot això malgrat els èxits socials que l’actual executiu format per PSOE i Podem ha aconseguit en els últims anys.

Com a laboratori d’aquest canvi hi ha l’exemple del Govern de Castella i Lleó, en el qual, en poc més d’un any, Vox ha qüestionat avanços tan importants per a la societat en general com són el dret a l’avortament, la tasca sindical, la violència de gènere o la memòria històrica. De tota manera, i com dèiem abans, el que passi el 23 de juliol dependrà del que decideixi la ciutadania amb el seu vot, així que hi hem d’apel·lar perquè la seua decisió serà del tot crucial, potser molt més que en altres ocasions.