El valor ecològic de l'agricultura

Davant de l’actual sequera i els fenòmens meteorològics imputables al canvi climàtic, Greenpeace demana que el Govern central i els autonòmics adoptin mesures que permetin afrontar de manera estructural la crisi de l’aigua, i entre les principals estableix un pla per a la reducció de la superfície de regadiu, principalment l’intensiu i industrial, prioritzant l’aigua per a consum humà i els cabals ecològics. També, revisar la conversió de cultius de secà a regadiu, no permetre cap nou projecte altament demandant d’aigua (de lleure, urbanisme, hoteler...) en zones amb problemes històrics de subministrament, millorar el control de l’ús il·legal d’aigua, especialment amb la localització de tots els pous per a la seua vigilància i tancament en els casos que no puguin legalitzar-se, descartar la construcció de més infraestructures hidràuliques, com embassaments o transvasaments i limitar les dessalinitzadores a situacions excepcionals. Són partidaris, a més, de no aprovar cap concessió ni autorització a noves instal·lacions de ramaderia intensiva o a l’ampliació de les existents i reduir, començant ja el 2023, de forma progressiva, la cabanya ramadera en intensiu, amb l’objectiu d’arribar a un 50% menys per al 2030.

Finalment, demanden adoptar de forma immediata la “dieta de salut planetària, prioritzant aliments d’origen vegetal davant els d’origen animal, a tots els menjadors col·lectius públics i institucionals, perquè la carn i altres productes d’origen animal són els aliments que més aigua necessiten per a la seua producció”. Aquesta demanda del grup ecologista coincideix amb l’emissió d’un documental dimarts a la nit a TV3 en el qual no només es lamentava el desallotjament de 300 persones de les seues cases a Tiurana i Basella per a la construcció de Rialb, en què tots evidentment estaríem d’acord, sinó que es dubtava directament de la necessitat i eficàcia del pantà i s’acusava les administracions que li van donar suport (Govern central, Generalitat i Diputació) de perseguir interessos de part, sense que, per cert, cap dels protagonistes que portaven anys reclamant l’embassament, regants bàsicament, tinguessin veu en aquest Sense ficció. És evident que la gestió de l’aigua requereix mesures urgents per optimitzar-la, digitalitzar-la i no malgastar-la, però que la nova cultura hídrica passi per retallar l’activitat agropecuària, que és un dels puntals de l’economia lleidatana i una de les activitats econòmiques més ecològiques de les que hi ha a tot Espanya, és preocupant.

Quant a Rialb, la regulació del Segre era ineludible per evitar les riuades, com la que el 1982 va assolar el Pirineu i el pla. Els pantans, més grans o més petits, això sí que és discutible, són la manera més eficaç d’emmagatzemar l’aigua i difícilment podrem aspirar a una societat més sostenible sense l’agricultura, la ramaderia o la gestió dels boscos.