Pescar en aigües tèrboles

Avui es constitueixen els 231 ajuntaments de Lleida, que decidiran moltes de les coses que tenen a veure amb el bé comú dels 441.443 habitants de Ponent, el Pirineu i Aran dels propers quatre anys. Els homes i les dones que han estat elegits per al mandat que avui comença tenen com a principal obligació distribuir equitativament els impostos municipals que paguem, les infraestructures que poden millorar la quotidianitat, vetllar per la seguretat i tranquil·litat dels carrers i habitatges, impulsar la cultura, l’esport, l’economia i el benestar social. I, per descomptat, col·laborar amb la resta d’administracions perquè la sanitat, l’educació i l’economia de cada localitat cobreixin les necessitats de la població en general.

Els ajuntaments són el primer esglaó de la res publica i tant als edils com als alcaldes i alcaldesses se’ls pressuposa una vocació de servei intrínseca a la política local. Però és evident que els ciutadans tenen ideologies, orígens, cultures i interessos diversos i per això existeix un ampli ventall de sigles polítiques que intenten representar-los. En relació amb aquests partits, les urnes del passat 28 de maig possibiliten treure diverses conclusions.

La primera i més preocupant és l’alt índex d’abstenció, que, per primera vegada en la història de la democràcia, tant a Lleida com a la resta de Catalunya, supera el 40% i, en alguns municipis, com Lleida capital, per exemple, està a propíssim del 50%. Per reflexionar. Quant als resultats, malgrat que ERC va patir un dur càstig el 28-M, sumant 300.000 vots menys a tot Catalunya, la qual cosa a Ponent li ha comportat perdre la capital, Balaguer i Cervera, els negociadors dels republicans s’han mostrat molt més hàbils que els de Junts i aconsegueixen mantenir la segona capital en nombre d’habitants de Lleida, Tàrrega, així com Sort, i estaran en el govern de les Borges i intenten tancar també Solsona.

A més, i no és poc, la diputació de Lleida continuarà presidida per ERC gràcies al seu pacte amb socialistes i Pacte Local. A l’altre extrem tenim JxCat, que, havent aconseguit uns resultats més que bons, es queden sense presidir cap alcaldia de capital de comarca. Aquestes picabaralles dels últims anys entre els dos partits independentistes majoritaris tenen un guanyador: el PSC, que tindrà la vara de l’alcaldia o formarà part dels governs de nou de les dotze capitals comarcals de Lleida, amb la guinda de la capital, que després de quatre anys de mandat d’Esquerra i Junts torna a mans socialistes.

Menció a part es mereixen el PP, amb un gran resultat a la capital del Segrià, l’entrada de Vox a la Paeria, la supremacia de la CUP sobre els comuns a comarques i l’extraordinari rèdit que aconsegueix Pacte Local, que tindrà l’alcaldia de Mollerussa i amb un sol diputat ha decidit la Diputació i diversos consistoris.