El mirall de la política a Barcelona i Ripoll

“La política fa estranys companys de llit.” Aquesta és una expressió utilitzada per definir pactes sorprenents entre partits que a priori tenen un ideari molt diferent. Pot aplicar-se perfectament al que ha succeït a l’ajuntament de Barcelona, on els vots de PP i comuns van donar l’alcaldia al socialista Jaume Collboni, desbancant Xavier Trias, de Junts, que havia guanyat les eleccions i tancat un pacte amb ERC. Està clar que el que ocorre a Barcelona transcendeix l’àmbit municipal, al ser la capital catalana i la segona ciutat de l’Estat.

I és evident, independentment de com s’hagi articulat l’acord, que PSOE i PP han prioritzat per sobre de tot que el nou govern no fos independentista. Mentrestant, els comuns s’han garantit que els seus càrrecs en l’estructura de l’ajuntament es mantindran de moment als seus llocs, i cal veure si finalment hi haurà pacte de govern amb els socialistes per molt que el PP posés com a condició per recolzar Collboni que els d’Ada Colau no estiguessin a l’executiu. Tant PSOE com PP es van atribuir ahir el mèrit d’haver evitat que hi hagi un alcalde independentista.

A falta d’un mes per a les generals, als primers els interessa per acabar amb la imatge que depenen de partits secessionistes, i els segons han aconseguit a més que les seues desenes de pactes amb Vox hagin quedat en segon pla.Ara bé, també cal preguntar-se quina és la impressió que aquestes maniobres causen en la majoria de ciutadans, i si al final no contribueixen a adobar el discurs simplista de les opcions més extremistes, que amb arguments demagògics defensen que ells són els únics que es mouen per l’interès del poble i no per qüestions partidistes. Precisament, el culebró de Barcelona ha restat protagonisme al ridícul del conjunt de partits parlamentaris amb representació a l’ajuntament de Ripoll, incapaços d’arribar a un acord per evitar que la candidata de la ultradretana Aliança Catalana, amb un discurs obertament xenòfob, islamòfob i etnicista, accedeixi a l’alcaldia. Finalment, Junts no es va afegir al pacte d’ERC, PSC i CUP, per la qual cosa Orriols va aconseguir el càrrec com a candidata de la llista més votada.

Crida l’atenció que en un assumpte en el qual sí que està plenament justificat deixar al marge les diferències per prioritzar l’interès general, aquestes formacions no hagin sabut coincidir en un mínim comú denominador. Ser demòcrata és incompatible amb ser xenòfob. Aquesta ha de ser la gran prioritat, i a partir d’aquí les altres coses són secundàries, per la qual cosa no hauria de ser tan difícil arribar a un consens bàsic sobre actuacions a abordar en un municipi com Ripoll.

El mal ja està fet, i per molt que més endavant pactin una moció de censura, l’espectacle donat només ha fet que reforçar Aliança Catalana.