Contra la regressió de les llibertats

“No hi ha ni pactes, ni acords, ni divorcis durs que justifiquin blanquejar la violència de gènere”, va advertir ahir la portaveu del Govern central, la socialista Isabel Rodríguez, per replicar a Nuñez Feijóo, que la vigília va atribuir precisament al fet que “va tenir un divorci dur” la condemna per violència masclista que li va ser imposada al que va ser candidat de Vox al País Valencià, Carlos Flores. Les conquestes que han aconseguit les dones les últimes dècades, gràcies també a la sensibilització general de la societat sobre la igualtat, no haurien de ser moneda de canvi ni arma llancívola electoral per a cap dels partits que es presenten a les pròximes eleccions generals del 23 de juliol, per molt que Vox vulgui centrar en aquest tema, la immigració i els pactes amb independentistes catalans i bascos la campanya. I si ho fa, la resta de l’arc parlamentari, tant de dretes com de centre o d’esquerres, ha de contestar amb xifres, estadístiques i realitats contrastades que van des de les assassinades cada any a mans de les seues parelles, exparelles o desconeguts, fins a les denúncies de violacions quotidianes, tant en l’àmbit familiar com en el del lleure, laboral o recreatiu.

Als populismes o extremismes no se’ls ha de combatre amb cordons sanitaris ni exclusió del debat públic, més aviat al contrari. El seu intent de distorsionar o disfressar la veritat només pot ser enfonsada amb la veritat, l’arma més poderosa contra la intolerància i les desigualtats. I com a exemple d’aquesta regressió de drets individuals i col·lectius, ja tenim a les illes Balears un president del Parlament de Vox, que de segur declararà la guerra a la llengua catalana i comportarà un xoc cultural de primer ordre, igual com l’eliminació de conselleries de feminismes o de violència de gènere a la majoria de comunitats autònomes governades per la ultradreta.

L’amenaça de destrucció de drets i llibertats que han costat dècades assolir no les pot consentir cap demòcrata. I en aquesta línia, cal felicitar el PP per haver trencat amb Vox a Extremadura, entre altres motius perquè nega l’evidència de la violència masclista.Bretxa salarialUna de les dades que corroboren precisament que el llarg camí per la igualtat encara no ha arribat a la meta és que les dones van acumular un any més els pitjors salaris. El 2021, la remuneració mitjana dels homes va ser de 28.388,69 euros, guany que es redueix en les treballadores femenines a 23.175,95 euros, segons l’enquesta anual d’estructura salarial que va publicar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ahir dimarts.

No hi ha res com les xifres per conèixer la realitat.