El sistema educatiu necessita consens

El curs escolar va acabar ahir amb la fi de les classes a Infantil i Primària, després que dimarts ja haguessin acabat les d’ESO i Batxillerat. En principi, totes les escoles de Lleida tenen la continuïtat assegurada per al vinent, que començarà el 6 de setembre, consolidant així l’avançament de l’inici respecte a les dates que eren habituals fins a aquest curs. Precisament, la tornada més primerenca a les aules ha estat el principal canvi aplicat durant l’etapa com a conseller del lleidatà Josep Gonzàlez-Cambray, que va ser rellevat en el càrrec fa unes setmanes, després que la seua figura quedés molt erosionada pel constant enfrontament amb els sindicats i altres sectors de la comunitat educativa, com pares i directors, per aquesta i altres iniciatives.

I és que quant al calendari escolar, malgrat que finalment va rebre el suport de les Associacions de Famílies d’Alumnes (Affac) per mantenir l’avenç del començament del curs, fa un any va desatendre la seua proposta d’ajornar aquesta mesura amb l’objectiu de buscar el consens i de resoldre aspectes com si les tardes de setembre havien de ser lectives (com així serà) o no, com ha succeït en el curs que ara acaba. I la relació amb els sindicats va estar marcada per les mobilitzacions constants d’aquests, inclosos diversos dies de vaga, i rectificacions a última hora per evitar més protestes, com va succeir amb la reducció de les hores de classe dels docents que va entrar en vigor al gener, enmig del curs, o amb la marxa enrere en la previsió que haguessin d’acudir als centres els primers dies de juliol. Curiosament, el cessament de Cambray va arribar quan estava a punt de firmar un acord amb els sindicats sobre diverses qüestions laborals.

La seua successora, Anna Simó, una altra política d’origen lleidatà, va defensar ahir que els canvis implantats pel seu antecessor “han vingut per quedar-se”, amb la qual cosa queda clar que mantindrà l’ordre que les classes comencin el quart feiner de setembre. Ara bé, encara que va defensar que sempre hi ha hagut diàleg, va destacar que la seua intenció és consensuar les decisions que afectin el sistema educatiu amb el Consell Escolar de Catalunya, un òrgan consultiu en què estan representats tots els actors de la comunitat educativa. Precisament, la recerca del consens sobre el conjunt de la normativa que regula l’educació hauria de ser la gran prioritat dels governs amb competències en aquest àmbit.

L’habitual a Catalunya és que cada conseller ordeni canvis de rumb respecte a l’anterior, fins i tot encara que siguin del mateix partit. I a Espanya, que cada vegada que el PSOE o el PP es relleven al Govern central, com és probable que succeeixi després de les generals del 23 de juliol, hi hagi una nova llei orgànica, a pesar que l’anterior no estigui desplegada del tot. Així és impossible construir un sistema educatiu de qualitat.