La cultura, en continu moviment

L’actual temporada sardanista a Lleida ja està en plena ebullició amb l’època estival. Superats els anys d’aturada per la pandèmia, els més de 3.000 integrants d’agrupacions i colles de les comarques de Lleida han recuperat l’energia. La revolució mediàtica impulsada per la cançó Coti x coti de The Tyets ha animat a continuar enfrontant-se al gran repte del col·lectiu: atrapar els joves per erradicar l’etiqueta que les sardanes són cosa de grans.

La bona salut de la sardana a Ponent es mesura també per xifres: uns anys enrere costava arribar a la vintena d’aplecs anuals i aquest 2023 en sumaran 24. El mateix ocorre amb els concursos de colles: de catorze es passarà aquest any a vint. Són números per mirar amb optimisme una tradició que té futur.

Així es reflecteix, per exemple, en els més de 700 escolars que van participar el mes passat a Mollerussa en la Trobada Intercomarcal del projecte Saltem i Ballem, un programa impulsat des de fa 33 anys per la Federació Sardanista de Lleida per introduir la sardana i el seu aprenentatge a les escoles. Sovint tendim a encasellar tradicions i sigui per dogmatismes estèrils o per falta d’imaginació o talent per modernitzar-les permetem que aquestes senyes d’identitat passin al bagul dels records o al calaix de folklore a preservar. Una cultura que no està viva no perviu.

Aplaudim els que dirigeixen el món de la sardana, des de les federacions, les colles o la composició, per l’esforç que fan per atansar-la als més joves i assegurar-ne així el futur.

Putin, debilitat

Vladímir Putin recordarà el dia 24 de juny del 2023 com un dels més durs de la seua vida política. Des que va arribar al poder l’any 2000 mai abans se l’havia vist tan feble davant del desafiament d’una de les seues criatures, el cap de Wagner, Ievgueni Prigojin. La fúria de Prigojin contra els generals russos va derivar dissabte en una rebel·lió que amenaçava de desestabilitzar el Kremlin amb una marxa de mercenaris cap a Moscou, avortada per la intervenció del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, com a mediador.

Prigojin va acceptar refugiar-se a Bielorússia, però Putin en surt molt debilitat. Ni tan sols aquest desenllaç amb molts interrogants farà que s’esborri de la nostra memòria la imatge d’un Putin desencaixat que prometia castigar els traïdors, encapçalats per qui ha estat un dels seus més fidels escuders. El “divideix i venceràs” que aplica Putin s’ha tornat en contra seu.

I per a més escarni aquesta sublevació fallida té lloc en plena contraofensiva ucraïnesa. És difícil augurar un futur en aquesta guerra, però està clar que el dictador rus està avui més dèbil que ahir.