Cal tornar a regar

El canvi climàtic i els períodes de sequera cada vegada més freqüents que ens indiquen els experts obliguen a una nova cultura de l’aigua. És imprescindible dissenyar plans hidrològics per buscar l’eficiència i màxima reutilització d’aquest recurs natural que tant progrés ha comportat a tots els sectors de la nostra societat des de ja fa més d’un segle. Per tant, no es poden posar peròs ni traves a les iniciatives que es prenguin en la recerca d’aquest aprofitament òptim de l’aigua.

És obligació de totes les administracions revisar les pèrdues a les conduccions del subministrament domèstic, les concessions, els aprofitaments i per descomptat la modernització dels regadius i la recerca de cultius que consumeixin menys aigua i puguin ser igual de rendibles. I és evident que a l’actual campanya s’ha fregat el pal del desastre pels baixos nivells acumulats als pantans i per confiar massa que tard o d’hora acabaria plovent. Cert, però ja ha plogut i els pantans que subministren l’Aragó i Catalunya, Pinyana, l’Urgell i el Segarra-Garrigues ja no viuen la dramàtica situació de principis de maig.

Per tant, amb tota la previsió per als proveïments de boca i reserva de cabals ecològics, ha arribat el moment de tornar a obrir l’aixeta per als agricultors i ramaders, perquè estan en joc els ingressos de milers de famílies i en el dia d’avui ja es pot assegurar la supervivència dels arbres, i més quan l’Auxiliar no ha tingut cap mena de problema i els cultius d’estiu ja no s’han sembrat. Els ajuts per als que han perdut la producció d’hivern i per a aquells que no han pogut sembrar a l’estiu han de concretar-se i cal insistir, més que mai, en l’eficiència, digitalització i modernització, però els afectats creuen que ja hi ha prou aigua per salvar les produccions i mereixen ser escoltats. La falta de previsió o excés de confiança en la pluviometria i les estadístiques no pot deixar sense aigua totes les explotacions que estan en perill.

Dia de l’Orgull

Milers de persones van sortir ahir dimecres al carrer a tot l’Estat per reivindicar els drets de tots els col·lectius LGBTIQ+, en un moment en què la dreta més reaccionària amenaça de fer passos enrere en la llibertat sexual que ha costat tants anys aconseguir.

Ningú amb sentit comú i un mínim d’empatia amb el proïsme no pot oposar-se al fet que cada persona triï lliurement a qui estimar o que el sexe biològic amb què un naix no cal que coincideixi amb el gènere amb què se sent identificat. És una qüestió purament de llibertat personal i de respecte col·lectiu als altres. Tota la resta són prejudicis.