Radiografia del català

El 95% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears afirmen que parlen bé el castellà, mentre que el percentatge baixa fins a només un 65,1% entre els que asseguren que parlen bé el català, segons l’última edició de l’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua sobre l’estat del català. Val a remarcar que els enquestats només tenien tres opcions de resposta: no parlen “gens” la llengua, la parlen “amb dificultat” o, en tercer lloc, “bé”. Segons l’estudi, la diferència entre els dos idiomes s’explica “per la imposició legal del castellà a tots els ciutadans i per la tendència de molts catalanoparlants a canviar al castellà”.

A més, la Plataforma considera que el fet que la Constitució i la legislació que regula l’accés a la ciutadania espanyola facin obligatori el coneixement del castellà, així com algunes lleis i tràmits, “contribueix a augmentar la percepció d’utilitat del castellà i tendeix a redundar el català”. Quant a canviar del català al castellà, s’adverteix que “redueix les possibilitats que tenen els nouvinguts de sentir la llengua i arribar a dominar-la” i, segons la plataforma, això fa més difícil que aquestes persones puguin expressar-se en català. D’altra banda, l’informe afirma que existeix una majoria d’habitants d’aquests tres territoris que consideren que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic haurien de saber català: el 88,7% a Catalunya, el 81,8% a les zones catalanoparlants del País Valencià, i el 67,6% a les Balears.

Altres dades són encara més preocupants ja que, per exemple, el català és la llengua habitual de “només el 5,1% dels joves de Nou Barris” i no arriba al 50% en cap dels districtes de Barcelona. També s’alerta que “només l’1,8% dels alumnes nord-catalans poden fer immersió lingüística en català; que els jutjats de Catalunya incompleixen la llei i desatenen un 81,3% de les peticions que demanen la documentació en català”; i que gairebé el 45% dels catalanoparlants de Catalunya no utilitzen la seua llengua pròpia per realitzar recerques a Google o YouTube, per exemple.El resum, tal com coincideixen a assenyalar els responsables de Plataforma per la Llengua, és que la situació és “complexa” i el futur es presenta incert, especialment a València i les Balears amb els pactes del PP amb Vox en els respectius governs i la seua fixació a relegar la llengua pròpia, com si ser poliglot fos una amenaça i no un gran avantatge per al desenvolupament personal. També, entre tots, hem de posar fre als anglicismes, cada vegada més presents en tots els àmbits de les interaccions socials.

El futur de la nostra llengua depèn, d’una banda, de l’actitud política però en gran part també de la nostra manera d’actuar.