Un problema cíclic i global

Les pluges dels últims dies, amb la seqüela de talls de llum i de carreteres, calamarsades i petites inundacions, també han permès alleujar la situació als regants després que els pantans augmentessin l’aigua emmagatzemada. Pel que fa a la conca del Segre, que proveeix el Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues, l’aigua emmagatzemada arriba als 128 hectòmetres cúbics, un 120 per cent més de la disponible a l’abril quan es va decidir l’històric tancament dels canals. La millora ha permès que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre incrementi la dotació fins als 50 hectòmetres cúbics per a l’Urgell i 8 per al Segarra-Garrigues, de manera que del reg de supervivència es passa a poder regar els fruiters, deixant sense aigua les 13.000 hectàrees de cereal.

Un pal·liatiu per a la greu situació de l’agricultura, que avui protesta a Madrid per reclamar més ajuts contra la sequera i millorar els ajuts fixats per si cal tirar la fruita i per pal·liar les pèrdues del cereal, perquè el mal està fet i el pitjor és que pot repetir-se en campanyes successives davant de l’evidència que el canvi climàtic comporta menys pluges i més sequera.Malgrat que aquest any s’hagi viscut amb especial cruesa, el problema és cíclic i global i desgraciadament només es prenen mesures quan les reserves d’aigua estan sota mínims i cal administrar la misèria. El 2008 ja vam viure un període de sequera extrema que va assecar els pantans de les conques catalanes fins a deixar-les al 20 per cent de capacitat i també llavors es van convocar taules de l’aigua, es van anunciar mesures i fins i tot es va tornar a plantejar un ridícul transvasament del Segre, aquesta vegada des d’una capçalera que ja estava seca, i el conseller del ram al govern tripartit fins i tot es va encomanar a la Mare de Déu de Montserrat malgrat proclamar-se agnòstic. Quinze anys després també hem vist com es torna a parlar de plantes dessalinitzadores, a criticar el malbaratament d’aigua a les conduccions i a les xarxes urbanes i, esclar, es tornaven a convocar rogatives i taules sectorials per buscar solucions d’urgència, mentre les collites s’agostegen i la fruita no madura sense que tampoc arribin els ajuts necessaris.

I desgraciadament tot apunta que el problema es repetirà si no s’afronta d’una manera global i consensuada perquè l’aigua és un bé escàs i cal administrar-lo bé, perquè calen inversions per racionalitzar el consum i modernitzar els regs, però també per reciclar l’aigua ja utilitzada i aprofitar el líquid del mar. Són mesures que han de pensar-se, debatre’s, aprovar-se i executar-se quan plou, quan els pantans estan plens, quan és possible una planificació perquè segur que hi haurà més sequeres. I si no fem els deures, des dels polítics fins als ciutadans, ens tornarem a lamentar.