Sense immunitat i sant tornem-hi

El Tribunal General de la Unió Europea ha desestimat les al·legacions de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí contra el suplicatori concedit pel Parlament Europeu i en conseqüència els retira la immunitat parlamentària. En aquesta ocasió i a diferència d’altres resolucions plenes de matisos, el tribunal europeu ha estat clar i contundent: desestima totes i cada una de les al·legacions presentades per Puigdemont i s’alinea clarament amb el Parlament Europeu, que segons la seua opinió va fer correctament la tramitació, considerant irrellevant que el president de la comissió que va tramitar l’expedient fos de Ciutadans o que el ponent representi un partit ultradretà búlgar. Segons l’opinió dels juristes no hi ha cap il·legalitat i explica que no correspon al Parlament Europeu analitzar els actes judicials espanyols i que el procediment judicial no s’ha incoat amb la intenció de danyar l’activitat dels diputats, perquè els fets imputats es van cometre el 2017 mentre que no van adquirir la condició de diputats fins al 2019.

Sens dubte és una derrota de les tesis de Puigdemont, que de moment es queda sense immunitat, malgrat que ja s’ha anunciat un altre recurs davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Com queda la situació jurídica ara? El jutge Llarena pot reactivar les euroordres i demanar l’extradició de Puigdemont a les autoritats belgues, però cal tenir en compte que el suplicatori ratificat ahir, al marge que no és ferm, està concedit pel delicte de sedició que ja no està vigent, per la qual cosa sembla previsible que la justícia belga li reclami un nou suplicatori pels delictes de malversació i desordres, que sí que són d’aplicació en el cas. És a dir, tornaríem a la casella de sortida amb una nova euroordre i un nou suplicatori amb els seus previsibles recursos i tenint en compte que el Parlament Europeu es renova el primer semestre de l’any i que també faltarà la resolució del recurs anunciat ahir per Puigdemont, el galimaties jurídic encara es dilatarà durant anys i estem encara molt lluny d’una possible resolució del cas en els tribunals.

Pel que fa a les conseqüències polítiques, és evident que Puigdemont no podrà sopar a Barcelona com havien insinuat alguns en cas de sentència favorable, ni participar directament a la campanya electoral que comença demà, i encara que hagi perdut força el mantra que els independentistes guanyaven en els tribunals europeus el que perdien en els espanyols, el cert és que estem davant d’una anomalia política que també exigeix solucions polítiques. Mentre Puigdemont segueixi a Brussel·les no es podrà parlar de normalitat i cal buscar fórmules, respectant la justícia, per trobar una via favorable. Amb Sánchez és possible treballar per trobar-la, però amb Núñez Feijóo serà impossible.