La campanya més atípica i polaritzada

Sense temps a digerir els resultats de les municipals, ja comencem una nova campanya electoral, en aquesta ocasió per a les eleccions generals convocades per Pedro Sánchez després de la derrota socialista a les municipals i en vista del clima polític que feia complicat mantenir la legislatura fins al desembre. Estem davant d’unes eleccions atípiques que per primera vegada se celebraran en ple estiu, amb el consegüent risc d’abstenció, que a més arriben enmig de la presidència espanyola de la Unió Europea i que es presenten més bipolaritzades que mai, entre la dreta i l’esquerra, PP o PSOE, amb el factor afegit que tant d’una banda com de l’altra necessitessin per assolir una majoria suficient el suport dels grups situats en els dos extrems, Vox per la dreta o la coalició Sumar per l’esquerra. Es perfila tan atípica la campanya que el balanç de la legislatura tancada serveix per a l’argumentari dels dos blocs: per a la dreta, ha de ser el final del govern Frankenstein que ha pactat amb els enemics d’Espanya, independentistes bascos i catalans que ha indultat, que ha aprovat lleis contra la família i que han rebaixat la pena a violadors i és la manera de tombar el sanchisme com a epítom de l’engany, la falsedat i la traïció.

Per a l’esquerra el mateix període ha estat tan fructífer en avenços socials com en resultats econòmics amb notable augment del salari mínim, l’excepció ibèrica per contenir el preu de la llum i millor evolució que la resta d’Europa en creixement i ocupació. I a més, segons l’esquerra, s’ha normalitzat la situació a Catalunya, que amb el PP estava a les portes de la ruptura, i s’ha integrat als mecanismes democràtics els continuadors d’Herri Batasuna. Són dos lectures contraposades d’uns mateixos fets que també donen previsions antagòniques a les enquestes: el PP obtindria més escons en el conjunt estatal, però el PSC seria el gran triomfador a Catalunya, confirmant les tesis que el que dona vots al PSC al Principat els pren al PSOE a Espanya.

La mitjana d’enquestes dona dos punts d’avantatge al PP sobre el PSOE, però ja hem vist a Pedro Sánchez recuperar-se en situacions més complicades i com en aquesta precampanya ha sabut vendre el seu producte amb eficàcia en els fòrums televisius que fins ara li eren més hostils. Ha donat més explicacions Sánchez aquestes últimes tres setmanes amb la seua gira d’entrevistes en els mitjans que els tres anys anteriors i atesos els resultats cal preguntar-se per què no ho va fer abans. I caldrà aclarir la incògnita de qui resulta més decisiu, Vox o Sumar, perquè ni Sánchez ni Núñez Feijóo aconseguiran la majoria necessària.

I veient com s’ha anat pactant a les autonomies i ajuntaments on ha calgut, que ningú dubti que el PP i Vox sumaran esforços.