Una bretxa més en els serveis

Els últims quinze anys han tancat el 73 per cent de les sucursals bancàries que funcionaven a Catalunya, un percentatge més alt del que han patit a la resta d’Espanya i fins i tot a la zona euro, fins a l’extrem que a les comarques de Lleida només queden 290 oficines bancàries i que 136 dels 231 pobles de la província estan sense sucursal en la qual puguin fer gestions. Els bancs tanquen oficines i sucursals perquè concentren els seus serveis, perquè comproven que alguns no són rendibles i perquè la digitalització de serveis i usuaris afavoreix un nou model de banca sense contacte directe i el resultat és que els clients dels pobles més petits, que ja pateixen la bretxa demogràfica i la digital, són els grans damnificats d’aquesta nova esquerda financera. Parlem de més de la meitat dels municipis, 503 dels 947 existents a Catalunya, on els ciutadans tampoc tenen en qüestions financeres els mateixos drets que els clients de zones urbanes.

A la bretxa cultural, educativa, demogràfica i d’atenció sanitària que pateixen aquests ciutadans, s’afegeix també la falta d’atenció per part de caixes o bancs. L’apel·lació a la responsabilitat social corporativa de les entitats per garantir aquest servei públic no ha estat efectiva i ara la Generalitat ha elaborat un pla per crear una xarxa d’oficines mòbils que doni serveis financers a aquests pobles i convocarà un concurs que sortirà a licitació al setembre. L’objectiu és lloable, però també cal preguntar-se si ha de pagar-se amb diners públics aquest servei quan els bancs declaren milers de milions de benefici que també surten dels estalviadors i els clients d’aquests pobles més petits.

Certament, correspon als poders públics corregir les deficiències del mercat, i en aquesta línia treballen les administracions públiques amb els caixers mòbils, però si les entitats financeres no mostren la sensibilitat necessària amb aquests ciutadans, també tenen possibilitats per fer-los sufragar les despeses, però l’urgent i ineludible és que els habitants dels pobles petits disposin dels mateixos drets que la resta de la ciutadania i que s’enfonsi encara més la bretxa ja existent.

Tres anys de mascaretes

Amb el decret que posa fi a la crisi sanitària provocada per la covid publicat aquesta setmana es posa fi a l’obligatorietat d’utilitzar mascareta en centres sanitaris. Han estat tres anys convivint amb les màscares que han ajudat a salvar vides i a protegir la salut. S’havien convertit en el símbol de la pandèmia i, malgrat que continuaran utilitzant-se en alguns àmbits, posar-hi fi és un alliberament psicològic.