Candidats a la contra

Era un cara a cara molt esperat i les dades de l’audiència així ho corroboren amb un 46% de share amb fins a sis milions de teleespectadors en el seu moment àlgid, però presenta més dubtes que poder de mobilització per a possibles abstencionistes o per fer canviar el signe del vot com esperava Sánchez. Malgrat la seua intensitat, el debat va ser decebedor tant en el fons com en la forma, fins al punt que el més repetit van ser les acusacions recíproques que no era veritat el que deia l’adversari o directament que mentia, i les peticions reiterades fins a la sacietat de “deixi’m parlar” o “no m’interrompi”, amb els moderadors discretament apartats i deixant que els candidats s’autogestionessin les intervencions. Tampoc respecte al contingut no hi va haver novetats i els dos es van cenyir a l’argumentari jugant sempre a la contra: Sánchez referint-se sempre conjuntament al PP i Vox i Feijóo repetint una vegada i una altra que el seu adversari governava amb els independentistes i els successors d’ETA.

Els dos buscaven desqualificar el rival i alimentar el vot de la por: Sánchez anunciant el retorn a les cavernes si governa el PP i Vox i Feijóo agafat al mantra que el “sanchisme” és mentida i engany i oferint un pacte perquè governi la llista més votada, que Sánchez va defugir perquè no l’ha complert en alguna autonomia. S’esperava més de Sánchez, perquè és qui havia d’arriscar a la vista que va darrere en totes les enquestes i després de superar amb èxit els programes d’Ana Rosa i El Hormiguero, però es va trobar amb un rival dur, que no va cedir gens ni mica, recorrent quan va fer falta a qualificar de falses les dades de Sánchez. Les posteriors verificacions han mostrat com els dos van fer les seues pròpies lectures aportant dades imprecises i en algun cas falses, com en la inflació prèvia a la pandèmia, en el cas de Sánchez, o en l’evolució del PIB, el preu de la llum o el vot de Podem contra la violència de gènere, en el cas de Feijóo, que va ser qui més va abusar d’interpretacions basades en mitges veritats.

L’actual president va anar de menys a més, perquè es va veure sorprès en el tema econòmic per l’agressivitat de Feijóo, però després es va imposar a l’abordar-se la violència masclista, acorralant el seu adversari quan li va repassar les declaracions de dirigents de Vox. Va ser el millor moment de Sánchez en un debat en el qual se’l va veure nerviós i desbordat per Feijóo, que no va saber rectificar quan aportava dades si més no imprecises, i va quedar la percepció que el candidat popular, a base de repeticions, imposava el seu argumentari. Es pot concloure que Sánchez va perdre una ocasió d’or i que Feijóo va superar la prova més complicada en la seua carrera a la Moncloa perquè no accepta més debats, però ens quedem sense saber què farà amb Vox i sobre Catalunya va qualificar de colpistes els independentistes.