Continuïtat amb nous socis

Malgrat constituir-se en plena campanya electoral, la diputació de Lleida va mostrar aquest dimarts passat una cordial entesa entre els potencials adversaris del 23-J, mantenint l’esperit de consens que ha marcat la trajectòria de la corporació provincial. Han canviat alguns dels socis, però es manté la presidència en mans de Joan Talarn i a grans trets s’anuncia la continuïtat en la gestió respecte als últims quatre anys, la batejada com “governança republicana” a què ara s’afegeix l’expressió “de progrés” amb la incorporació dels socialistes i d’Unitat d’Aran. El més significatiu respecte al mandat anterior és que s’ha trencat el bloc independentista, ERC-Junts, que havia governat, no sense certes tensions internes i amb tendència a la bicefàlia, i que la seua incapacitat per assolir prou pactes ha deixat fora del govern el grup que va obtenir més diputats, deu, en les eleccions el 28-M.

És una mostra més de la bretxa independentista i també dels problemes de lideratge que té a Lleida l’espai postconvergent, fragmentat en Junts, Impulsem i el Pacte Local de Rosa Pujol, que continua a l’equip de govern. En el nou mandat, són quatre socis, ERC, PSC, Unitat d’Aran i l’esmentat Pacte Local, però ja va avançar el president Talarn que serà un sol govern, en el qual canviaran algunes persones i sensibilitats polítiques, però mantenint una mateixa línia d’actuació. L’objectiu ha de ser que funcioni com a “ajuntament d’ajuntaments”, que els serveis i les ajudes arribin amb rapidesa a tots els municipis per petits que siguin i que aquestes es concedeixin per criteris objectivables i no en funció del color polític.

S’han fet moltes coses bé, especialment en el terreny de la promoció turística, però també queda molt per fer i la Diputació ha de ser un instrument eficaç en la lluita contra la despoblació que amenaça les nostres comarques i a superar les bretxes que discriminen els habitants de pobles petits.

Fruita per terra. És una imatge que a ningú li agrada veure: la de pagesos que han de tirar la fruita a terra perquè no és rendible collir-la i no pot aprofitar-se ni per a la comercialització ni per a la indústria, però que lamentablement s’està produint a conseqüència de la sequera, que ha minvat la qualitat, i també de la insuficiència dels ajuts anunciats per combatre-la, que de moment encara no s’han concretat. Els pagesos reclamen informació a la conselleria d’Agricultura per conèixer com s’articularan les ajudes i si són necessaris els peritatges en l’arbre, abans que la fruita es podreixi i es converteixi en un focus de malalties. Agricultura ha d’actuar amb celeritat.