La censura com a bandera

L’ajuntament de Borriana ha cancel·lat les subscripcions a les revistes catalanes Camacuc, Cavall Fort, El Temps, Enderrock i Llengua Nacional que podien consultar-se a la biblioteca municipal perquè “l’ajuntament no vol continuar promovent el separatisme català amb els diners dels borrianencs”. És una més de les barbaritats que ha començat a cometre Vox quan ha aterrat als ajuntaments amb el consentiment dels seus socis del PP. La llista ja és massa llarga: a Valdemorillo se censura Orlant de Virginia Woolf, a Vox tampoc li agrada La villana de Getafe de Lope de Vega per suposat contingut sexual, a Briviesca es prohibeix una obra de teatre sobre un mestre republicà, a Bezana (Cantàbria) se censura una pel·lícula perquè apareixen dos dones besant-se i a Gijón la regidora de Cultura anuncia que no contractarà artistes que s’expressin en asturià.

Tot un rosari de censures per qüestions ideològiques, sexuals o idiomàtiques de les quals Vox a més se sent orgullós perquè, en paraules del seu president, aquesta mateixa setmana vol “alliberar la cultura de l’actual segrest ideològic”. És greu i amenaça d’empitjorar, però el tema de Borriana encara és més trist perquè la censura de les revistes és únicament i exclusivament perquè estan editades en català. És ridícul pensar que revistes infantils com Camacuc o Cavall Fort puguin alimentar el separatisme, però sí que és cert que representen un vehicle perquè els nens accedeixin a la cultura i la llengua catalana.

I això és el que Vox persegueix a Borriana perquè aquí ha accedit a la conselleria de Cultura i el seu primer objectiu és perseguir el català i ho continuarà fent si arriba a més parcel·les de poder, perquè sembla evident d’acord amb els casos descrits que el Partit Popular comparteix aquestes decisions i no ha tingut inconvenient a cedir a l’extrema dreta la gestió de l’àrea cultural en els municipis en els quals ha necessitat els seus vots. Ja hi ha hagut una resposta de la societat civil catalana amb oferiment de noves subscripcions, però fa falta que la ciutadania també sigui conscient del perill que representen aquestes opcions si arriben a governar i actuar en conseqüència el 23-J. Precedent perillósL’Audiència de Huelva ha condemnat una periodista a dos anys de presó per publicar dades d’un sumari que ja no era secret.

Els magistrats reconeixen la veracitat de les dades i el seu caràcter públic però la condemnen per publicar “dades alienes a allò noticiable que excedeixen del que pugui tenir rellevància informativa”. És a dir, apliquen criteris morals i no jurídics i decideixen ells el que és notícia en un precedent molt perillós per a la professió que amenaça la mateixa llibertat d’informació.