El vot per correu bat rècords

Convocar eleccions en ple estiu té conseqüències per als ciutadans que havien previst viatges durant el juliol i que, conscients de la transcendència d’aquests comicis, volen exercir el seu dret al vot. La solució és el vot per correu, al qual en altres convocatòries es concedeix escassa transcendència i que en aquesta ocasió s’ha convertit en motiu de debat: primer pel notable increment, que també era previsible, de ciutadans que han recorregut a aquesta forma de participació i, en segon lloc, per les insinuacions del candidat del PP sobre possibles irregularitats i la crida “als carters perquè desobeeixin els seus caps i entreguin tots els vots”. Una insinuació que posteriorment ha matisat Núñez Feijóo, que va ser director general de Correus i coneix totes les garanties del sistema i la professionalitat del seu personal, però que ha servit per alimentar crítiques i sospites en una estratègia clarament trumpiana.

El vot per correu a Espanya és un mecanisme perfectament regulat, que si resulta confús és precisament pel seu garantisme tutelat per la Junta Electoral i que només ha provocat polèmica en les últimes municipals per suposada compra de vots a Melilla que havia de comptar amb l’aquiescència del votant i no entelava la transparència del procés. Una altra qüestió és que en aquesta campanya part del personal de Correus, entre un 20 i un 25 per cent de la plantilla, estigui de vacances i hi ha hagut un al·luvió de peticions de vot per correu, entorn dels 13.000 electors a Lleida i 2,5 milions a Espanya, la qual cosa representa un 8 per cent del cens i un increment de més del 55 per cent respecte a les últimes eleccions generals, i que probablement el personal de Correus s’hagi vist desbordat per tramitar les peticions primer, enviar totes les paperetes després i recollir més tard els vots per portar-los a cada mesa electoral on s’afegiran el diumenge 23 als vots presencials. Es justifiquen des de Correus explicant que en algunes circumscripcions com a Barcelona els recursos judicials presentats per algun partit els avals del qual no havien estat acceptats ha ajornat uns dies l’enviament de les paperetes als electors, però s’han pres mesures per reparar el retard.

Així, s’han contractat 20.400 persones de reforç, s’ha ampliat l’horari de Correus fins a les deu hores i s’habilita avui i demà per als tràmits perquè abans del dijous 20, tres dies abans de la cita amb les urnes, estiguin dipositats els vots per correu. Es pot parlar de falta de planificació o de no haver previst l’al·luvió de vots sol·licitats, però no haurien de fer-se insinuacions sobre la transparència o la netedat del procés o alimentar dubtes entre els ciutadans que no arribaran a temps per votar. És una manera d’embrutar la campanya que delata els mateixos que la propaguen.