Una regulació imprescindible

La intel·ligència artificial està protagonitzant el gran debat de la nostra societat i la vaga d’actors i guionistes de Hollywood n’és un nou episodi. El que per a uns serà el motor que propiciarà una nova revolució econòmica i social, per a d’altres s’ha convertit en una amenaça per al seu lloc de feina i un pas més en el control de les nostres vides. Probablement tots tenen part de raó i és evident que les aplicacions de la intel·ligència artificial ja estan transformant els mètodes de treball de molts sectors que han automatitzat els seus processos i evidentment necessitaran menys personal humà i més màquines i tampoc es pot discutir que l’arribada d’aquests nous sistemes i el seu desenvolupament en determinats àmbits genera molts problemes ètics i morals, com s’han encarregat d’advertir els mateixos científics que van treballar en els orígens i el desenvolupament de la intel·ligència artificial i que, de moment, estan sense abordar.

Però si una cosa està clara és que la intel·ligència artificial és un fenomen irreversible, que es convertirà com va passar amb l’electricitat o amb internet en un instrument ineludible, amb utilitats en algunes qüestions i també desavantatges perquè pot propiciar aplicacions absolutament perverses, per la qual cosa es fa imprescindible una regulació.

L’OCDE ha elaborat un informe en aquest sentit i el primer que crida l’atenció és que el 60 per cent dels treballadors creu que la seua feina corre perill en els propers deu anys i hi ha coincidència en el fet que la intel·ligència artificial afectarà d’una manera o altra tots els sectors i gairebé tots els llocs de treball. Afectarà les feines més repetitives i que requereixen menys esforç amb la robotització, però també afectarà els nivells més qualificats perquè facilitarà més dades per a la presa de decisions. Per exemple, el 75 per cent dels treballadors al sector financer que han utilitzat la intel·ligència artificial ha vist incrementar-se el seu ritme de treball i també l’estrès que pateixen.

I sempre quedarà la sensació que la feina de tots està subjecta a més control i monitoratge. El que no podrà substituir-se és el treball que implica contacte humà o que requereix una creativitat que no podran aportar les màquines, però l’OCDE ja ha estimat que en països com Espanya un 28 per cent dels actuals llocs de feina es troben en alt risc de ser automatitzats. L’impacte que tindrà al mercat laboral serà important i també cal abordar com més aviat millor els límits ètics del fenomen perquè fins ara cada gran corporació ha anat pel seu compte i caldrà regular qui controla les investigacions i administra els avanços, quins límits ètics cal imposar i qui regula el seu funcionament.

El Parlament Europeu està preparant la primera llei, però la realitat ja va molt avançada.