Una normativa obsoleta

Ja estem a l’última setmana de la campanya electoral i malgrat la polarització encara hi ha una tercera part de l’electorat que es declara indecís o encara no sap qui votarà diumenge. O almenys això diuen les enquestes que, amb l’excepció de la del governamental CIS, totes coincideixen a pronosticar una victòria del PP encara que no hi ha coincidència en el marge i si amb Vox podrà assolir la majoria absoluta. I precisament ahir va ser l’últim dia habilitat per la llei orgànica de règim electoral per publicar enquestes en els mitjans de comunicació que prohibeix la seua difusió en els cinc dies previs a la votació en una reglamentació que ha quedat clarament superada per la realitat.

La norma, al seu article 69.1, prohibeix la publicació, difusió o reproducció en els mitjans de comunicació, però no restringeix que empreses i partits continuïn encarregant sondejos i utilitzant-los o que alguns mitjans de comunicació continuïn difonent-los aprofitant webs establerts en altres països o a través d’altres mitjans com confidencials o butlletins personalitzats. És a dir, que l’objectiu inicial de la llei modificada el 2011 de no influir en el vot es compleix només respecte als mitjans convencionals, perquè la llei continua sense adaptar-se a la realitat digital. De la mateixa forma ha quedat obsoleta la figura de la jornada de reflexió, en què teòricament no es pot demanar el vot, encara que les xarxes socials continuen plenes aquest dia d’arengues, propaganda i peticions directes de vot.

I tampoc té gaire sentit la delimitació de la campanya electoral en quinze dies i l’enganxada de cartells que ja ha quedat reduït a un acte simbòlic, quan vivim mobilitzacions permanents i la campanya realment comença quan acaba l’escrutini de les eleccions. La normativa electoral es va modificar el 2011 i és complicat en aquesta qüestió aconseguir un mínim consens entre partits, com mostra que a Catalunya encara no s’ha aconseguit elaborar una llei pròpia, però hi ha punts que han quedat clarament obsolets perquè la realitat digital cada dia és més canviant, mentre que algunes normes semblen immutables.

Massa diferència

Més que notable és la diferència de les taules salarials als convenis provincials del metall que fa possible que un peó que treballi a Guipúscoa cobri més que un enginyer que ho faci a Lleida. La dada correspon a un informe de la patronal Confemetal que destaca com els salaris del sector a Lleida, al costat dels de Conca i Càceres, estan entre els més baixos en totes les categories.

És la conseqüència de tenir convenis provincials en comptes d’estatals, el resultat dels quals depèn de la força i capacitat negociadora de patronal i sindicats.