El planeta es crema

Per si a algú li faltaven proves que vivim un canvi climàtic, només cal mirar el termòmetre aquests dies: batem rècords de calor amb deu graus per sobre de la mitjana al juliol assolint temperatures entorn dels 45 graus, també superem el rècord de nits tropicals i l’estiu de l’any passat a Espanya ja va ser el més càlid de la sèrie històrica disponible des del 1880. La primavera va ser la més seca de la història i quan plou ho fa de forma torrencial, mentre que es calcula que la temperatura mitjana del planeta pujarà un grau i mig en el pròxim quinquenni amb l’avenç del desglaç dels casquets polars, la pujada del nivell del mar i la progressiva desertització d’àrees en les quals hi hauria la península Ibèrica. Només els indocumentats poden negar a hores d’ara l’evidència del canvi climàtic, que s’accentua per la intervenció humana amb l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle que es tradueix en un escalfament global del planeta.

Ens pot succeir com a la granota en aigua calenta que va bullint a poc a poc i que no salta al no percebre la gravetat de la situació. A la humanitat li pot passar el mateix perquè fa anys que col·laborem en aquest escalfament global sense que les grans corporacions i sobretot els governs adoptin mesures concretes, ni per solucionar-ho ni per frenar-ne l’evolució. Així, ens trobem que quan puja el termòmetre es declara la preceptiva alerta, es fan les recomanacions de rigor per hidratar-se i buscar refugis climàtics i ens quedem a l’ombra fins a la següent onada de calor deixant que siguin els diferents sectors econòmics els que s’autoregulin, o no, per evitar les hores de més calor.

I ens trobem que en qüestions com l’habitatge, són els edificis més vells els que estan millor aïllats contra la calor o el fred i fins i tot els que buscaven millor orientació. És evident que la lluita contra el canvi climàtic ens afecta a tots i tots hem de comprometre’ns en aquesta línia, però fins ara s’adverteix més sensibilitat entre els ciutadans –que podem aportar el nostre gra de sorra rebaixant el consum d’energia, consumint productes de proximitat o amb petites iniciatives que, sumades, poden ser significatives– que entre els governs, amb molt bones paraules però poques actuacions. Hi ha un compromís de la Unió Europea per reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle en un vuitanta per cent abans del 2050, però la realitat és que en 32 anys a Espanya, des del compromís firmat el 1990, només s’han reduït.

en un 0,5 per cent. Però encara és pitjor la situació mundial perquè la Xina continua batent rècords amb el 30 per cent de les emissions de gasos i sense intenció de rebaixar-les, igual que els Estats Units, l’Índia o Rússia. Per la qual cosa, si no hi ha canvis, el futur del planeta és anar escalfant-se.