Els marges de la fruita

Un estudi elaborat per la conselleria d’Acció Climàtica i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) calcula que el cost de producció de la fruita de pinyol, denominació que agrupa les diferents varietats de préssec i les nectarines, se situa en els 41 cèntims d’euro com a mitjana, dins d’una forquilla que oscil·la entre els 38 cèntims i els 43 per quilo. Si a aquests costos s’afegeix la despesa en mà d’obra familiar i el desemborsament per producció, els costos ja s’eleven fins als 99 cèntims per quilo de mitjana i és significatiu que d’entrada s’ha registrat un increment de ni més ni menys que un 27 per cent dels costos entre el període 2016-2021 i 2023, deixant al marge l’any passat, que va ser atípic per l’impacte de les gelades. Al marge d’aquest notable increment que evidentment no s’ha traslladat als preus de venda, aquestes dades són transcendentals per comparar-les amb les de venda del pagès i també amb les de la venda al consumidor per conèixer els marges i les desviacions.

I de passada saber si es compleix el que exigeix la llei de la cadena alimentària, que prohibeix vendre productes per sota del preu de cost, cosa de la qual fa temps que es queixen els sindicats agraris. Estimar el preu de venda d’aquesta fruita és més complicat perquè depèn dels calibres, els petits s’han arribat a pagar menys que els costos de producció, de la capacitat negociadora de cada cooperativa o productor i de les liquidacions finals, però de mitjana aquest any es paguen entorn dels seixanta cèntims, que escassament cobreixen les despeses de producció i no arriben si s’inclou la mà d’obra familiar. En canvi a les botigues i supermercats el preu per quilo de la fruita de pinyol ja està amb diferents oscil·lacions entorn dels dos euros i l’índex de preus en origen i destinació corresponent al juny d’aquest any recollia un increment percentual del 466% de diferència entre preus d’origen i de destinació del préssec.

O sigui que està clar que si la fruita va cara no és per culpa del pagès, que escassament cobreix les despeses de producció, mentre que la intermediació quintuplica preus. Així funciona la nostra cadena alimentària.

Amenaça jihadista

Una operació d’Espanya i el Marroc ha permès detenir un suposat jihadista que des de Lleida preparava atemptats a Europa en col·laboració amb la seua parella detinguda a Nador. No és la primera vegada que es detecta a Lleida una cèl·lula jihadista perquè el 2016 van ser arrestats tres germans pakistanesos i durant l’any passat hi va haver onze operacions antiterroristes amb dotze detinguts a tot Catalunya.

Després dels atemptats del 2017, el jihadisme és una amenaça real i no s’ha d’abaixar la guàrdia.