La sort ja ha estat tirada

Amb el debat del grup SEGRE, com ja és tradicional, es va tancar ahir una de les campanyes electorals més atípiques que ha viscut la democràcia espanyola. Atípica perquè per primera vegada haurem de votar en ple estiu amb altes temperatures i després d’una campanya que també ha estat atípica perquè els mítings han tornat a quedar en segon pla per la calor i també pel major impacte dels mitjans audiovisuals i les xarxes socials i atípics han estat els grans eixos de discussió: les mentides o mitges veritats del cara a cara, la revalorització de pensions, el vot per correu i ja en la recta final les foto de Feijóo amb un implicat en el contraban o el desmentiment de Brussel·les a Sánchez pel peatge de les autovies. Tot molt polaritzat entorn de Sánchez o Feijóo, els dos únics amb opció a la Moncloa, amb els altres contendents, Sumar i Vox, en un segon pla en la batalla per convertir-se en els socis de qui governi, i els partits nacionalistes abocats a pronunciar-se sobre el binomi i el preu que fixaran a un possible suport.

En el conjunt de la campanya s’ha parlat molt poc de Catalunya i només el candidat de Vox va anunciar l’última setmana que si governava la dreta s’enduriria la situació a Catalunya i amenaçant que no els tremolaria el pols per aplicar un nou 155. El PP ha preferit passar de puntetes sobre el tema, el PSOE s’ha limitat a comparar la situació actual amb la del 2017 però sense gaire èmfasi tement que els indults o els canvis legals puguin costar-li vots a la resta d’Espanya, Sumar s’ha limitat a repetir el seu suport a un referèndum i entre els independentistes s’ha mantingut la bretxa oberta entre ERC, a favor d’una via possibilista i anunciant les seues exigències per a un nou suport a Sánchez, i Junts, que ha fet campanya que per a Catalunya no hi ha diferència entre Sánchez i Feijóo. Les opcions estan molt clares i la dreta anuncia el final del sanchisme, com a sinònim d’engany i pacte amb els independentistes, mentre que l’esquerra avisa que podem retrocedir als temps del franquisme en vista dels pactes en algunes autonomies entre PP i Vox.

Amb aquesta polarització, la previsió és que hi hagi un bon nivell de participació, malgrat les altes temperatures, i de fet el vot per correu ha assolit un inusual deu per cent. I pel que fa a Lleida, el debat del grup SEGRE va ser un bon resum de campanya mostrant l’experiència i les taules de Montse Mínguez i Isidre Gavín i l’equilibri d’Inés Granollers per recalcar que Junts no és el seu enemic i que bones mesures com l’augment de les pensions i del salari mitjà han estat possibles pel seu suport al govern de Sánchez. La sort ja ha estat tirada, caldrà veure com es valora la gestió de la legislatura i si funciona el vot de la por.

Tenim la paraula els ciutadans.