El vot, un dret a exercir

Un total de 317.224 lleidatans i 37,46 milions d’electors a tot Espanya estan avui cridats a les urnes per elegir els membres del Congrés dels Diputats –així com els del Senat–, que decidiran si el líder del PSOE, Pedro Sánchez, continua encapçalant el Govern central o serà rellevat pel candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo. Com dèiem ahir en aquesta mateixa secció, aquestes són les dos úniques alternatives viables, però la representació que aconsegueixin la resta de partits serà amb tota probabilitat decisiva per determinar quin dels dos acaba sent el nou president, ja sigui a través de pactes de govern, amb suports puntuals o bé amb la suma d’ambdós fórmules. Aquestes eleccions generals arriben en ple període de vacances estivals i només dos mesos després de les municipals.

En principi, aquesta conjuntura no és la millor per incentivar la participació, i s’hi sumen altres factors com el progressiu allunyament de la ciutadania dels partits o que les principals formacions hagin basat la seua campanya més a denunciar les mentides del contrincant que en les propostes pròpies. A nivell de Catalunya hi ha sectors de l’independentisme que advoquen per l’abstenció com a manera de mostrar el descontentament amb l’actuació dels partits sobiranistes després de l’1-O. L’opció d’abstenir-se per expressar el malestar amb les forces polítiques en general o amb les d’un determinat espectre és legítima, però els que no acudeixin a les urnes han de ser conscients que seran els altres els que acabaran triant per ells.

Malgrat que sigui habitual escoltar l’expressió “tots els polítics són iguals”, segur que a cadascun de nosaltres ens semblarà millor, o com a mínim menys dolent, que governi un partit en comptes d’un altre, o que sigui un i no un altre el que estigui en condicions d’aplicar alguns dels seus postulats gràcies a l’aritmètica parlamentària encara que no formi part de l’Executiu. I per molt que durant la campanya predomini la desqualificació de l’adversari davant l’exposició dels programes, és evident que hi ha diferències significatives en qüestions com el sistema impositiu, la forma d’afrontar la violència masclista o el tracte que ha de rebre Catalunya, per posar només tres exemples. També és cert que moltes promeses s’acaben incomplint, i que la capacitat dels ciutadans corrents d’incidir en el dia a dia del govern és més que limitada, però sempre queda l’opció de triar una altra alternativa quan torna a arribar la cita amb les urnes.

Per això també és una bona notícia que molts electors hagin previst que avui no podran estar al seu lloc de residència per votar per correu. Ho han fet més de 2,4 milions a Espanya, la qual cosa representa el 6,5%, i més de 13.200 a Lleida, un 4,5%, registres mai vistos en anteriors comicis.