Vot útil i amenaça de bloqueig

El PP ha guanyat les eleccions, però amb un marge molt més estret del que esperaven els seus dirigents i militants i del que anunciaven la majoria de les enquestes, però tindrà difícil governar perquè tot i comptant els diputats de la ultradreta queda lluny de la majoria absoluta. Les urnes han tornat a oferir un panorama tan complex com obert en el qual res és descartable, ni la repetició de pactes de forces d’esquerra i nacionalistes entorn de Sánchez i fins i tot una repetició d’eleccions perquè no és imaginable que Núñez Feijóo aconsegueixi més suports entre forces minoritàries si pacta amb Vox, mentre que Sánchez sí que podria arribar al límit de 176 pactant amb grups que li han donat suport en algun moment de la legislatura tancada. La primera lectura d’aquests resultats és que torna el bipartidisme, que el PP i el PSOE recuperen l’espai que havien perdut en eleccions anteriors en benefici dels que es presentaven com a nous partits i els dos s’han aprofitat del vot útil, però ha estat la formació de Núñez Feijóo la gran beneficiada d’aquest vot útil perquè arrabassa més d’un terç dels diputats que tenia Vox, s’emporta pràcticament tots els que tenia el desaparegut grup de Ciutadans i a més millora a Catalunya a remolc de l’augment de l’abstenció.

També el PSOE es beneficia d’aquest vot útil i guanya algun dels diputats que ha perdut l’esquerra en la seua transformació de Podem en Sumar. Una segona lectura passa per la capacitat de resistència de Pedro Sánchez, que millora resultats respecte a la legislatura anterior, guanya diputats i encara té possibilitats d’articular una majoria alternativa. A Catalunya, com es preveia el panorama ha estat molt diferent i el PSC ha recuperat l’hegemonia que no havia aconseguit des del 2008 amb Carme Chacón i obté 19 diputats, set més dels que tenia, augmentant un 14 per cent els seus vots.

Però el seu èxit es veu entelat perquè també el PP millora espectacularment els seus resultats doblant vots i triplicant els dos diputats que tenia, beneficiat perquè la participació a Catalunya ha estat sensiblement inferior a la mitjana de l’Estat i quatre punts menor que la de fa quatre anys. Els possibles votants independentistes es van quedar a casa o a la platja i la gran perjudicada és ERC, que torna a perdre la meitat de vots i gairebé de diputats, es queda amb set davant dels tretze que tenia. També retrocedeix Junts, que perd un escó i es queda amb 7, i pitjor li han anat les coses a la CUP, que es queda sense els seus dos diputats.

Uns resultats que podrien propiciar novetats en el panorama polític català. On no hi ha hagut sorpreses és a Lleida, on el PSC guanya i aconsegueix dos diputats deixant fora el PP. Una altra vegada una victòria amarga o una dolça derrota amb el govern en l’aire i l’amenaça real del bloqueig i la repetició electoral.