Molt difícil per a Sánchez, gens fàcil per a Junts

A mesura que passen les hores, s’intueix cada vegada més improbable que Alberto Núñez Feijóo pugui governar malgrat que el PP hagi guanyat les eleccions. La possibilitat que almenys un altre grup se sumi al previsible suport de Vox i els dos diputats d’UPN i CC és com la quadratura del cercle. Una altra opció és que el PSOE s’abstingués i li permetés governar en minoria sense el suport de Vox, que segur que seria la preferida per determinats poders econòmics i per exdirigents socialistes com Felipe González.

Tanmateix, la gran divisió entre dos blocs que han evidenciat aquestes eleccions ho fa inviable perquè comportaria l’esquerda del partit. Així doncs, tot apunta que només Pedro Sánchez està en condicions d’evitar la repetició dels comicis si és capaç d’aconseguir el suport –a part de reeditar el govern de coalició d’esquerres, aquesta vegada amb Sumar– d’ERC, Bildu i PNB, amb els quals s’ha entès en l’última legislatura, i afegir a més el de Junts per Catalunya. Són moltes les veus que opinen que pot aconseguir això primer sense gaires dificultats.

Amb tot, no s’ha d’obviar que les condicions han canviat després del que ha succeït aquest diumenge. Combinar els acords amb Bildu i el PNB no serà fàcil després de l’històric sorpasso del primer al segon. En el cas d’ERC, que ha perdut gairebé la meitat de representació al passar de 13 a 7 diputats, segur que demanarà garanties que qüestions com la taula del diàleg o el final del dèficit fiscal no quedin en simples bones intencions, qüestions que al seu torn poden resultar molt difícils de digerir pel mateix PSOE a la resta d’Espanya.

I si finalment supera aquests esculls, li quedarà el més difícil encara: aconseguir que els 7 diputats de Junts decideixin com a mínim abstenir-se, ja que tindrien la clau de la investidura. És utòpic pensar que Sánchez pugui assumir les condicions d’una amnistia i un referèndum per a la independència de Catalunya que van posar sobre la taula ahir els dirigents de la formació de Carles Puigdemont. Junts insisteix que no està interessada en l’estabilitat d’Espanya, sinó tot el contrari.

Ara bé, fins a quin punt aquesta actitud pot jugar a favor o en contra dels seus postulats independentistes? En aquestes eleccions, en les quals les entitats sobiranistes més radicals van propugnar l’abstenció al considerar que ERC, Junts i fins i tot la CUP són massa tous davant de l’Estat, la participació a Catalunya va baixar més de 4 punts, i hi va haver 359.000 votants menys que el 2019. Però la qüestió és que els partits independentistes en van perdre 697.000, gairebé el doble, la qual cosa implica que electors que fa quatre anys els van fer confiança ara han considerat més útil donar el vot a altres forces, fonamentalment al PSC, que ha assolit una clara victòria. Caldrà veure què succeeix si finalment Junts aposta pel bloqueig.