No hi haurà alberg a Pardinyes

Ho va prometre durant la campanya electoral de les recents eleccions municipals del 28 de maig i ahir ho va confirmar com a alcalde: l’alberg de Pardinyes no es farà. Fèlix Larrosa es va reunir ahir a Barcelona amb el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, per informar-lo que paralitzava el projecte que havia posat en marxa l’anterior equip de govern de la Paeria d’ERC i Junts a les antigues sitges del Senpa. La Generalitat ja havia posat sobre la taula quatre milions d’euros perquè entén que la infraestructura és “una necessitat per a Lleida” però, en principi, no es perdran, a l’espera que l’actual alcalde presenti una alternativa que, ara per ara, Larrosa no detalla.

Ahir, en roda de premsa, va avançar que la seua proposta tindrà en compte que no s’han de barrejar perfils d’usuaris, perquè les casuístiques de les persones sense llar, les que necessiten un allotjament perquè es troben en una situació puntual de vulnerabilitat i les dels temporers, són molt diferents. Però va concretar poc més, només que impulsaran modificacions urbanístiques perquè es puguin construir allotjaments per a treballadors al costat d’instal·lacions agràries de l’Horta.És innegable que aquest equipament no generava consens a Pardinyes, amb centenars de veïns mobilitzats en contra de l’alberg que calia tenir en compte. Però no és menys cert que la ciutat té una assignatura pendent des de fa dècades.

Larrosa ha de definir quin és el seu projecte alternatiu, i no només convèncer els veïns afectats, sinó la Generalitat, per evitar perdre aquests quatre milions d’euros. D’entrada, el departament de Carles Campuzano no s’ha oposat a “valorar la compatibilitat” de la proposta de Larrosa amb el conveni en vigor i ha reiterat “el compromís de la Generalitat amb la Paeria i amb el conjunt d’ajuntaments del país” per atendre les necessitats de les emergències socials. El repte és important i més si es té en compte que el temps pesa.

Al setembre cal plantejar una alternativa i en menys d’un any tornaran les persones que arriben a Lleida amb l’esperança de treballar en la campanya de la fruita. Els que aconsegueixen un contracte majoritàriament s’allotgen en habitatges facilitats pels pagesos, però també n’hi ha que no tenen opcions de treballar perquè es troben en situació irregular al nostre país i, legalment, no poden ser contractats. Un peix que es mossega la cua i que deixa persones dormint al ras i agricultors sense la mà d’obra necessària per a les seues finques, la qual cosa sembla un disbarat.

S’opti pel model que s’opti, Lleida ha de donar resposta a una situació que no per repetida és menys vergonyosa.