Ni amb Vox, ni sense Vox

El millor dels resultats de diumenge és que les urnes van frenar l’avenç de l’extrema dreta que s’estava repetint a tot Europa i que ja l’ha portat al govern a Itàlia, Polònia o Hongria, amb fortes pujades a Àustria, Alemanya, Finlàndia, els Països Baixos, Grècia o França. Fins diumenge, també semblava aquesta la tendència a Espanya després que el PP pactés amb Vox en autonomies com València, les Balears o Extremadura i en ajuntaments, que la immensa majoria d’enquestes arribés a pronosticar la majoria absoluta del bloc de dretes i que es repartissin la pell de l’os, i alguns ja presentaven Abascal com a vicepresident, abans d’haver-lo caçat amb missatges preocupants sobre la seua política d’igualtat, sobre la violència de gènere o sobre Catalunya, que arribaven a resultar preocupants per a la convivència. Però les urnes, en aquest cas almenys, van ser sàvies i Vox ha estat el partit que més diputats ha perdut, 19 dels 52 que tenia, i 600.000 dels seus votants se n’han anat en aquesta ocasió al PP, d’on probablement procedien històricament.

Frenada a Vox, que en les seues primeres valoracions ha culpat del seu fracàs Feijóo per la seua blanor i, com ja és habitual, els mitjans de comunicació. Però el gran perjudicat per aquest retrocés és precisament el candidat del PP, Núñez Feijóo, que s’ha vist contaminat per les aliances prèvies amb la ultradreta en ajuntaments i autonomies i per no haver-se desmarcat amb claredat de consignes com el “que te vote Txapote” o el “divorci dur” del dirigent de Vox condemnat per violència de gènere. Té raó Núñez Feijóo que li correspon, com a candidat més votat, intentar la investidura perquè així està establert, encara que el seu paisà Rajoy en el seu moment va renunciar a fer-ho perquè no tenia els suports necessaris, però les matemàtiques estan molt clares i el PP amb Vox no arriba a la majoria absoluta, malgrat que convencin Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària.

Els qui podrien donar-li suport perquè en altres ocasions han votat amb el PP són els del PNB, però ja han advertit que no pensen ni asseure’s a negociar en una taula en què hi hagi Vox, perquè, entre altres raons, està en contra de qualsevol autonomia. Li quedaria a Feijóo la possibilitat de desmarcar-se de Vox i reclamar abstencions, però tampoc sembla viable perquè ningú es creu el desmarcatge de Vox quan ha pactat a tots els ajuntaments i autonomies on els ha necessitat i l’abstenció que demana al PSOE com a partit d’Estat, i que ja va aconseguir Rajoy, queda descartada per la mateixa campanya i perquè ja ho va viure Sánchez. El resultat és que qui va obtenir més vots diumenge pot acabar derrotat perquè ni amb Vox ni sense Vox podrà assolir la investidura i en el nostre sistema electoral governa qui aconsegueix el suport de la majoria dels diputats.