Saturació d’enquestes

Durant la recent campanya electoral hem viscut una autèntica saturació d’enquestes amb trackings diaris que, en vista dels resultats finals, no han resultat gaire fiables. I en la setmana postelectoral estem assistint a una nova saturació d’explicacions per part dels responsables de les enquestadores, que majoritàriament s’han equivocat sensiblement. Ara ens expliquen que s’havia sobrevalorat el vot al PP i que no es va tenir en compte l’efecte mobilitzador de l’esquerra de l’última setmana quan ja no es poden publicar sondejos.

El cas és que la pràctica totalitat d’empreses enquestadores havia augurat una gran victòria del PP i en alguns casos fins i tot li pronosticaven majoria absoluta, mentre que el CIS de l’injuriat per la dreta José Félix Tezanos, amb un mostreig molt més gran, encertava amb la forquilla dels dos partits més votats, encara que també es va equivocar al pronosticar que serien els socialistes els més votats i sobrevalorava Sumar i infravalorava Vox. I fins i tot els sondejos a peu d’urna, habitualment fiables, que es difonen al tancament de col·legis, erraven al concedir una folgada majoria al PP i infravalorar el PSOE, la qual cosa vindria a posar en qüestió la fiabilitat demoscòpica que es justifica per no publicar sondejos els últims dies. Els experts insisteixen que les enquestes mostren tendències i són la foto fixa d’un moment, però el cert és que a Espanya, on més enquestes es fan, hi ha hagut una inèrcia per confondre els sondejos amb la realitat i s’han celebrat els èxits amb les enquestes de determinats mitjans.

El mateix Tezanos ha advertit que “determinats poders polítics i econòmics estan comprant empreses d’enquestes” i que a l’última campanya s’ha intentat crear un clima d’opinió en què la victòria estava decidida, amb enquestes poc professionals, i que “tocava rendir-se”. Tampoc no es tracta de negar una validesa evident, però sí que convindria que tots publiquessin la fitxa tècnica de l’enquesta amb el nombre de mostres i el marge d’error entre altres dades perquè els lectors puguin fer-se una idea de la solvència de l’empresa que fa la mostra.Beneficis de la bancaEls bancs han presentat els seus resultats del primer semestre de l’any amb beneficis extraordinaris, en algun cas els més alts de la seua història, amb un notable increment del negoci a Espanya, on algun ha millorat els marges en ni més ni menys que un 74 per cent. Bàsicament el benefici arriba pels interessos, i l’increment de comissions, però cap diu res de remunerar més els dipòsits de clients i tots es queixen de l’impost fixat pel Govern central als bancs i grans elèctriques.

Hi ha coses que no canvien, en aquest país.