La violència masclista no cessa

El nombre de dones assassinades per violència de gènere a Espanya entre els mesos de gener i juliol ascendeix en aquest 2023 a 31, un 15% més que el 2022 a aquestes alçades de l’any, vuit d’elles a Catalunya. El ministeri d’Igualtat va confirmar l’última víctima, una dona de 29 anys resident a Barcelona i que va morir en mans d’un home amb qui convivia, que la va atacar amb una arma blanca dissabte a la matinada. A més, s’està investigant un altre possible cas de violència masclista després d’haver-se trobat a la localitat sevillana d’Utrera el cadàver d’una jove nicaragüenca de 22 anys, que presentava un cop fort al cap, el marit de la qual va ser detingut per la Guàrdia Civil.

Per tant, aquesta xifra podria augmentar en les pròximes hores. Encara que hi ha hagut anys pitjors pel que fa a víctimes –el 2019, fa quatre anys, n’hi va haver 10 més–, aquesta xifra torna a confirmar una tendència que ja s’havia consolidat en els últims anys: en els períodes vacacionals augmenten els assassinats masclistes. En concret, el juliol és el mes més mortífer de tot l’any en aquesta matèria.

En aquestes dates han estat assassinades, entre el 2003 i el 2022, un total de 119 dones. Al darrere trobem l’agost –107– i el desembre –106–. En quart lloc apareix el gener amb 103.

Per a la fiscal especialitzada en violència de gènere Susana Gisbert, és evident que en els mesos estivals s’incrementen aquest tipus d’assassinats i va citar l’expressió “estiu negre” per qualificar el repunt, ja que hi ha molta més convivència quan hi ha vacances i hi ha més oportunitats que esclati el polvorí de violència en el qual viuen moltes dones. La ministra Irene Montero va reunir ahir el seu gabinet per estudiar la situació però ni ella, ni les lleis, ni els jutges, ni fiscals no podran garantir mai el final d’aquesta xacra fins que la societat assumeixi en tots els seus vessants que l’educació en la igualtat ha de ser una prioritat en tots els estaments de la nostra quotidianitat, des del bressol fins al món laboral, mediàtic, publicitari, etc. Totes les administracions dicten moltes normes contra aquest terrorisme domèstic però continuem sense anar a l’arrel del problema i, de fet, hi ha fins i tot partits polítics que pretenen negar la tràgica realitat que donen les xifres.Viure al PirineuEl nou alcalde de Riu de Cerdanya, Abel Alfonsin (Junts), no pot viure al poble que governa a causa de l’alt preu de l’habitatge.

El primer edil explica que aquesta localitat amb prou feines té cases buides i que les que queden “només se les poden permetre els rics”. Aquest és un problema que s’estén al Pirineu i que ha de ser motiu de reflexió i de presa de decisions ràpides pel bé de tots els veïns del Pirineu i d’un turisme sostenible.