Investidura incerta i poder territorial

Mitjans de comunicació d’àmbit estatal fa dies que insisteixen que fa 30 anys que els sobiranismes català i basc s’aprofiten de les matemàtiques parlamentàries per aconseguir avanços en les seues respectives autonomies. Les investidures incertes, siguin amb majories del PSOE o del PP, han permès a partits nacionalistes, sobretot CiU i PNB, aconseguir més autogovern i finançament, asseguren, i és molt complicat per a populars i socialistes obtenir la prefectura del Govern espanyol sense el beneplàcit de les nacionalitats històriques. És evident que si restéssim els vots de PNB, ERC, Junts i Bildu, el passat 23 de juliol, Núñez Feijóo hauria aconseguit una majoria folgada en les eleccions generals, però davant d’aquesta veritat numèrica, la reflexió que procedeix no és que la llei electoral afavoreix el poder autonòmic, sinó que Espanya té un problema de model territorial que l’Estat ha de resoldre aviat per al bé no només de Catalunya i Euskadi, sinó per al conjunt de l’Estat.

Els dos grans motors econòmics d’Espanya són precisament aquestes dos nacionalitats perquè el pes de Madrid, tan o més important ara com ara, procedeix en gran manera de l’efecte capitalitat, no del valor en si de la seua economia productiva o financera. Per tant, l’actual situació d’Espanya no s’hauria d’enfocar com un desafiament dels “enemics d’Espanya”, com reitera Vox i aplaudeix el PP, sinó com una oportunitat que dona la democràcia a través de les urnes d’establir les bases d’un nou marc territorial que permeti a totes les parts sentir-se còmodes.El sistema sanitariLa regió sanitària de Lleida compta amb 98 metges estrangers, que representen el 10,6 per cent del total dels 922 facultatius que treballen als hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria i als Centres d’Atenció Primària (CAP), segons s’extreu de les dades facilitades per Salut. Tots els professionals que han vingut des de fora procedeixen de Llatinoamèrica, i gairebé la meitat (45 de 98) van ser contractats entre principis del 2021 i el mes maig d’aquest any.

Aquest augment s’explica per la dificultat per cobrir vacants que pateix tot el sistema sanitari i l’ICS preveu que encara anirà a més en els propers anys. Si tenim en compte el nombre de graduats que cada any acaben el MIR a la Universitat de Lleida i resta de facultats de Medicina ens adonem que les xifres no quadren, la qual cosa evidencia que molts facultatius opten per emigrar a altres comunitats o països on les condicions laborals són més favorables, tant en serveis a prestar, quotes a atendre, guàrdies a realitzar i sous a cobrar. El sistema sanitari públic és bàsic i el Govern té la responsabilitat de prioritzar-lo.