L’energia verda avança a poc a poc

El Govern central ha augmentat, fins a duplicar en alguns casos, els objectius que es fixa Espanya per al 2030 en generació d’electricitat mitjançant energia solar i eòlica i també amb autoconsum, així com la presència d’altres tecnologies renovables com l’hidrogen i l’estalvi energètic en indústria i llars. Segons l’esborrany del nou Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) que el ministeri de Transició Ecològica ja ha remès a Brussel·les, les expectatives de generació renovable i eficiència superen de molt les indicacions mateixes de la Comissió Europea als països de la UE, en alguns casos, en aspectes sobre els quals encara hi ha incertesa, com el desenvolupament de l’emmagatzemament d’electricitat, el paper que el gas natural continuarà jugant en la producció d’electricitat o l’evolució del desenvolupament tecnològic relacionat amb l’hidrogen. L’executiu espanyol ha redissenyat l’estratègia energètica per adaptar el PNIEC que va aprovar el 2020 a una nova realitat, a escala estatal, europea i mundial, en la qual als compromisos de reducció d’emissions de CO2 se suma l’enlairament de les energies renovables per fer front a l’alt preu de l’electricitat i guanyar autonomia estratègica davant proveïdors tan poc fiables com Rússia.

A Catalunya, els processos van molt lents, massa, i convé accelerar perquè cal anar prenent decisions i és evident que cal convergir els interessos agrícoles amb els mediambientals i paisatgístics, però aquesta convivència ha de ser prou eficient per garantir el valor productiu sense renunciar a les energies verdes, l’única alternativa als combustibles fòssils ara com ara. A Lleida en els últims quatre mesos s’han autoritzat 1.000 hectàrees de plaques solars, moltes encara pendents d’Urbanisme, i l’autoconsum va guanyant terreny a poc a poc. El consum energètic és irrenunciable i, si volem continuar gaudint de la societat del benestar, no tenim més opció que avançar en aquesta línia.El PNB diu “no”El PNB va tancar ahir qualsevol possibilitat de donar suport al PP i facilitar la investidura de Feijóo, amb la qual cosa l’única possibilitat que existeix per evitar una nova convocatòria electoral és el beneplàcit de Junts al govern progressista.

Un acord que no serà fàcil perquè tant a la Meseta com a la mateixa Catalunya hi ha interessos diversos perquè el diàleg no funcioni, però les declaracions de Juan Antonio Xiol, jurista i exvicepresident del Tribunal Constitucional, considerant que “l’amnistia cap perfectament a la Constitució” i que “aplicar-la o no és només una qüestió de voluntat política, no jurídica”, podrien ser un bon començament.