Més alcaldesses, però encara sense paritat

Seixanta-set dels 231 ajuntaments de les comarques de Lleida estan encapçalats per dones, la qual cosa representa el 29 per cent del total, molt lluny de la paritat. El nombre d’alcaldesses tendeix progressivament a l’alça en els últims mandats, com a prova, el fet que en l’anterior eren mig centenar. A més, cada vegada són més les que estan al capdavant dels principals municipis i també dels més petits, on la participació política de la dona sempre ha tingut més dificultats.

Aquest increment és una bona notícia, però cal precisar que encara queda molt curt, i més si es té en compte que des de l’any 2007 la llei obliga a la paritat en les llistes electorals, de manera que com a mínim hi ha d’haver un 40 per cent de dones. És cert que s’ha recorregut molt camí, perquè en les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme a tot Lleida únicament van sortir elegides tres alcaldesses i 103 en el conjunt de l’estat. D’alguna manera, l’anàlisi dels càrrecs electes en l’administració municipal reflecteix la situació de molts àmbits de la societat: respecte a les xifres totals, la representació per sexes és paritària, però els homes continuen mantenint una clara majoria entre els que ostenten la vara de comandament.

Cal treballar per assolir la paritat efectiva a tots els sectors, i per a això és necessari que els poders públics donin exemple. L’època de les fotografies oficials en què les dones són minoria ha de passar a la història, i ara encara és més necessària aquesta reivindicació davant les forces polítiques que volen revertir drets de les dones que han costat molt d’aconseguir.IntolerableEls Mossos d’Esquadra han evitat que tres germanes residents a la comarca de la Segarra, dos d’elles menors d’edat, fossin víctimes d’un matrimoni forçós i de la mutilació genital femenina, en un assumpte en què ja s’han interrogat els pares. El cas es va produir el mes de juny passat, quan Educació i el CAP van alertar del risc imminent que les tres germanes viatgessin amb la seua família al seu país d’origen, al Sahel, i que allà se les sotmetés a l’ablació i que se les obligués a casar-se en contra de la seua voluntat.

Aquestes pràctiques il·legals i ancestrals s’han d’erradicar al cent per cent perquè no hi ha paràmetre religiós o cultural que s’hagi de respectar si parteix de la submissió de les dones. La violència masclista té moltes cares i la mutilació genital és una de les més desconegudes però desgraciadament molt present. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, cada any uns tres milions de nenes són víctimes d’aquesta brutalitat que es practica a 28 països de l’Àfrica i en alguns d’Àsia i l’Orient Mitjà.

Intolerable i inassumible al segle XXI.