El món rural necessita inversions

Les comarques de Lleida han vist reduir els seus nuclis abandonats en les últimes dècades i el problema de la despoblació té ara dos realitats molt diferents. D’una banda, els pobles turístics han guanyat veïns gràcies a les pistes d’esquí, l’excursionisme, els esports d’aventura i la més gran i millor oferta de lleure a l’estiu, la qual cosa en algunes localitats ha comportat una alça considerable dels preus de l’habitatge, que perjudica els mateixos veïns i com a exemple l’alcalde de Riu de Cerdanya i les seues dificultats per assumir el cost d’una casa en aquest poble, notícia de la qual va informar àmpliament aquest diari. No és l’únic cas, ja que són molts els treballadors temporals del turisme que han de dormir en caravanes pels elevats preus del lloguer.

Però aquesta realitat no és l’únic paisatge dels nuclis rurals, ja que existeixen encara una seixantena de poblets abandonats i disseminats que busquen una oportunitat per reviure i poder diversificar així l’economia de muntanya, massa lligada encara al turisme i amb urgent necessitat de recuperar el sector primari. Perquè aquestes localitats puguin recobrar la vida que van tenir antany, totes les administracions han d’implicar-se en el valor del món rural i dotar-los dels serveis sanitaris, educatius, logístics, tecnològics i sobretot d’infraestructures preceptives per a això. La pandèmia ha obert de forma ràpida les portes al teletreball i la mateixa covid va realçar la importància del sector agroalimentari i de la salut mental que proporciona un entorn natural, però sense inversions i serveis l’equilibri camp-ciutat serà impossible.La celeritat del TCEl Constitucional ha denegat el recurs d’empara presentat per l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra l’ordre de detenció que va dictar el Tribunal Suprem en contra seu pels delictes de desobediència i malversació.

La decisió s’ha pres sense esperar al ple l’anomenada Sala de Vacances (assumeix els assumptes urgents durant el mes d’agost) gràcies als vots de dos magistrats conservadors: Concepción Espejel, que exerceix com a presidenta i a qui Puigdemont va intentar recusar per la seua proximitat amb el PP, i César Tolosa. La progressista Laura Díez, que hi va votar en contra, ha presentat un vot particular discrepant en el qual critica la “pressa” d’aquesta decisió i recorda que la pràctica seguida fins ara en relació amb els recursos del procés era admetre les peticions per estudiar al detall el seu contingut al ple. Molta celeritat sembla, doncs, en ple estiu i un torpede directe a la possibilitat de negociació entre el sobiranisme català i el PSOE.