El model comercial

Una petita modificació jurídica aprovada a la junta de govern de la Paeria d’aquest mes ha servit per desencallar el pla comercial de Torre Salses, on la promotora Promenade intenta construir un parc comercial. Durant el passat mandat, el projecte estava bloquejat perquè un dels punts programàtics de l’equip de govern era oposar-se a aquesta nova superfície comercial perquè no coincidia amb el seu disseny de ciutat i més concretament amb el seu model per al comerç, basat en el de proximitat i no en les grans superfícies. Les diferències es van arribar a plasmar en una querella per prevaricació contra el llavors alcalde Miquel Pueyo i el seu primer tinent d’alcalde Toni Postius, que encara està en fase d’instrucció.

En la tramitació del projecte es van ajuntar les traves burocràtiques que arribaven des de la Paeria i les deficiències detectades pel Registre de la Propietat per inscriure la finca i poder sol·licitar la corresponent llicència comercial a la Generalitat, que la va arxivar el febrer del 2022 al·legant que Promenade no era la titular al cent per cent dels terrenys. Per reparar aquest error, la junta de govern va aprovar el 2 d’agost la “rectificació d’errors en l’operació jurídica complementària del text refós del projecte de reparcel·lació del pla parcial del sector SUR 42 Torre Salses” i amb aquest tràmit menor es podran registrar els terrenys, la Paeria podrà treure a subhasta la parcel·la de la seua propietat i podrà adquirir-la Promenade en virtut del conveni firmat amb la Paeria pel qual es comprometia a pagar 1,2 milions, a més dels 4 que la promotora ha posat a disposició de la Paeria per a les obres de l’imprescindible vial Víctor Torres. Faltaran llavors la llicència comercial de la Generalitat i la d’obres de la Paeria que, a priori, no semblen plantejar gaires problemes perquè l’actual equip de govern sí que és partidari d’autoritzar la nova superfície comercial.

Amb aquest petit tràmit comença a tancar-se un llarg episodi sobre el model comercial de la ciutat durant el qual no s’ha pres cap mesura efectiva i la ciutat ha continuat perdent competitivitat i quota de mercat davant altres ciutats com Reus, Tarragona, Saragossa o sobretot Barcelona, que sí que han ampliat la seua oferta i han aconseguit captar clients de Lleida. Tots estem d’acord a recolzar el comerç de proximitat i el de barri, però convé recordar que la instal·lació de Pryca el 1986 ja va generar un debat similar, i també querelles contra l’alcalde d’aleshores, i a la pràctica s’ha vist com ha generat una nova zona comercial al voltant, i que els principals competidors del comerç de barri són les franquícies i la venda online. Cal protegir el petit comerç, però la competència és bona a tots els sectors, i el comerç de Lleida necessita dinamització i millorar la seua oferta.